Quan no n'hi ha prou amb el sentit comú.

"Dóna'ns un consell per superar la tornada a la feina després de festes" Em van preguntar per escriure un reportatge on es parlaria sobre l'estrès de Nadal i la tornada a la feina. Sempre m'ha costat molt donar aquests consells, perquè resulta tan obvi!, tothom sap que ens hem d'agafar les coses amb calma, que hem de prioritzar, que hem de guardar-nos temps per descansar. Mai no m'han agradat els ...manuals on s'expliquen les claus per la felicitat. Em sembla que, avui en dia, la gent sap de sobres que ha de tenir bons hàbits alimentaris, que ha de fer exercici, que ha de deixar el tabac, que ha que cultivar les amistats, que ha de somriure, que ha de buscar moments per gaudir de la família. Tot això és de sentit comú! No? Com és que no ho fem? Com és que malgrat saber el que hem de fer no sempre som capaços de fer-ho?

Normalment les persones, gairebé sempre, fem el que hem de fer i ens les arreglem prou bé nosaltres soletes, però les inseguretats, les pors, o les creences irracionals sobre el que creiem que està bé o que no està bé no ens deixen actuar com nosaltres voldríem. Quan estem bé som capaces de seguir la dieta que ens hem proposat o tenim ganes de fer exercici. No ens costa trobar-nos amb els amics, ni reservar moments per estar amb parella i som capaços de canviar les situacions de la nostra vida si les que tenim no són les que volem.
L'anomenada psicologia del sentit comú (Folk Psychology) es basa en l'experiència, l'educació o la tradició i és imprescindible i necessària per al dia a dia, perquè si ens fixem en el que va bé, suposem que a nosaltres també ens anirà bé. Potser és aquesta la clau per saber quan hem de buscar ajuda; quan els bons consells que ens donen la família, amics i coneguts no ens serveixen per res perquè ens diuen el que ja sabem. Tots voldríem trobar una fórmula general que servis per tothom però, de vegades hem de passar del general al particular on cada persona és món on i no hi ha formules que serveixin per tothom.
Quan estem bé tots sabem el que hem de fer per estar contents però dir-li a un deprimit que s'esforci a estar content és com dir-li a un sec que s'esforci per mirar un quadre. Quantes vegades no ens hem queixat d'aquella amiga que cau una vegada i una altra en la mateixa relació tòxica? "I mira que li hem dit vegades" lamentem quan veiem que repeteix el mateix error o els sermons que repetim als nostres fills quan veiem que, malgrat que seguim fil per randa els millors consells pedagògics no es posen a estudiar?
Quan amb el sentit comú no n'hi ha prou, el més fàcil és donar la culpa al deprimit, a l'amiga que no sap com deixar la relació, o als pares del fill que no estudia (o a nosaltres si ens trobem en aquest cas). Però, el fumut és que donar culpes a qui sigui no soluciona problemes. Resumin, quan hem de buscar ajuda? Quan ens falla el sentit comú i no podem fer el que ja sabem que hauríem de fer.

Diari del Vallés, 13 de gener 2017