2017 10è aniversari del nostre centre



Consulta de Psicologia Clínica autoritzada pel departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya amb el Codi Registre de Centres i Establiments Sanitaris del Departament de Salut: E08917904


Superar la ruptura de parella




Entenem per parella la unió de dues persones amb un projecte comú i uns nexes d’unió emocional i afectiva. Aquesta unió no és un estat, és un procés de constants canvis. Canvis de feina, fills, malalties, noves amistats, nous projectes individuals, terceres persones, canvis en l’economia familiar, etc. Cada canvi suposa una crisis. Les crisis activen els mecanismes d’afrontament de les persones per tal d’adaptar-se a les noves situacions i retornar a l’equilibri. Aquets mecanismes d’afrontament són primer l’assimilació, és a dir, la manera en que les persones ens enfrontem als canvis i segon l’adaptació a la nova situació.

Però que passa quan una o les dues persones de la parella no poden assimilar els canvis? Que no poden adaptar-se a la nova situació. No es supera la crisis, ja no hi ha projecte comú i els nexes d’unió emocional i afectiva es trenquen.

Després de la ruptura comença una nova crisis, aprendre a viure sense la parella. Els mecanisme d’assimilació i adaptació han d’actuar de manera diferent.

La pèrdua de parella pot ser una de les més difícils d’elaborar, especialment si en pèrdues anteriors s’ha tingut el recurs de recolzar-se en la parella.

Quan ens enfrontem a una separació, el més dolorós i el que sol necessitar més ajuda professional, és trencar la creença de “no serè capaç d’enfrontar-me al dolor”. 

En realitat, se’ns educa per creure que som més fràgils i més dependents del que realment som. Creixem amb la idea de la nostra incapacitat per enfrontar-nos a l’autonomia, al dolor, a les pèrdues.

Unes de les causes són els models de soledat que rebem. Molts missatges fan referència a estar sol com alguna cosa negativa. “m’han deixat sola!”, “si no canvies et quedaràs sol! ”, “guaita que m’ha fet, m’ha deixat sol!”, “com ho faré ara jo tota sola!” 

La Metgessa i benedictina Teresa Forcades diu que tenim por de la separació, i apel.la als models de socialització. Models apresos que associen la separació amb la solitud i aquesta amb l’angoixa.

Quan les persones es separen mostren una sèrie d’emocions o reaccions comuns de por i d’incertesa motivades per la pèrdua d’una figura important d’aferrament. Figura que fins al moment de la separació era l’eix del desenvolupament afectiu i a l’hora de d’il·lusions i de projectes. 

És important diferenciar entre els sentiments de tristesa i d’ansietat propis de la ruptura (procés de dol normal) dels sentiments de dependència afectiva (dols anormals) en aquests últims les persones retarden, ignoren o cronifiquen el dol per la por d’enfrontar-s’hi. En aquests casos es freqüent que es facin conductes encaminades a “no estar sol” com buscar parella desesperadament.

Stephen Gullo i Conni Church han establert que existeixen sis fases per les quals passa qualsevol persona després d'una separació: el xoc, la pena, l'adjudicació de culpa, la resignació, la reconstrucció i la resolució.      
 
Segons Gullo i Church,: "Per dolorós que sigui, el xoc sentimental és un fenomen normal amb un curs previsible, hi ha un principi i un fi”.

Saber que aquests sentiments són normal, que el que passa és previsible aporta una certa tranquil·litat i confiança, saber que hi ha un final genera l'esperança necessària per seguir davant de manera constructiva. Saber que la intensitat del dolor disminuirà i que a cada etapa s’omplen els buits que es senten permet albirar la llum al final del túnel fosc en el que la persona es troba.

Després de la superació d'aquestes etapes, les persones poden tornar a enamorar-se i descobrir que la crisi que han patit ha estat una oportunitat per a ser millors i descobrir les coses bones que ens va aportar aquesta relació ja superada.

Mati Segura.     

http://www.catradio.cat/audio/663549/Lofici-de-viure-Com-superar-la-ruptura#
    

Sovint ens trobem en la nostra vida amb problemes que ens sobrepassen.

Amb situacions que no sabem actuar, amb conflictes que no sabem com van començar.

Quan el suport de la nostra família o amics no és suficient, o el temps no ha fet més que empitjorar la situació, o ens sentim immersos en un pou del qual no sabem com sortir, necessitem recórrer a un psicòleg.

LES MIL I UNA NITS DE CATALUNYA RADIO

LES MIL I UNA NITS DE CATALUNYA RADIO
Excel·lents professionals que col·laboren amb el centre

Psicologia infantil:

Carla Domingo


Psicologia clínica:

Alicia Cabanas

Josep Borras


Coaching:

Olga Hernandez




AMB ELS MEUS ALUMNES DEL CURS DE SEXUALITAT

AMB ELS MEUS ALUMNES DEL CURS DE SEXUALITAT

Gaspar Hernández. Presentació de La Terapeuta

Gaspar Hernández. Presentació de La Terapeuta