Sentir que no som capaços de fer ni les coses més simples, no
poder prendre decisions, por excessiva a quedar malament, no participar de les
festes, por a ser rebutjats i, sobretot, un sentiment d'inferioritat, són
símptomes de bloqueig emocional.
El bloqueig emocional és un mecanisme de defensa que té el
nostre cervell quan hi ha una por excessiva, no és dolent, l'objectiu és
protegir-nos dels perills, impedir-nos actuar en una situació amenaçant, en la
qual, el cervell considera que és millor no fer res que atacar, però els essers
humans som els únics animals que ens estressem amb el pensament, el bloqueig
surt quan no és necessari i es torna perjudicial.
Els petits bloquejos momentanis són normals, tothom n'ha patit
en algun moment i desapareixen automàticament quan la ment revisa la situació,
però si el bloqueig és excessiu, no és tant el que està passant, sinó la
interpretació que se li dóna al que està passant. La por a no saber com
sortirem d'una situació fa que el nostre cervell la visualitzi com horrorosa i
terrible quan, potser, només és una situació dolenta.
Quan una persona es bloqueja, és conscient del que li passa i no
li agrada, sent que hauria de reaccionar d'una altra manera davant dels
problemes, però no és sent capaç de fer-ho i és el peix que es mossega la cua,
perquè augmenta la seva sensació d'inferioritat. Els que estan al costat seu
l'animen a sortir, a fer coses, li diuen que s'ha d'agafar la vida d'una altra
manera i que hi ha de posar de la seva part; però no pot.
Per ajudar a una persona que es bloqueja és imprescindible
trobar el punt d'equilibri entre entendre el que li passa, ajudar-la en el que
calgui sense fer-la sentir culpable i motivar-la que, de mica en mica, vagi
sortint d'aquest estat. És veritat que qui està en aquesta paràlisi mental ho
passa molt malament i el que voldria és sortir-ne, però també és veritat que si
es queden en el bloqueig, tot i que no estan bé, no s'han d'enfrontar als
hipotètics perills que perceben.
És important que les persones que en situacions estressants es
bloquegen revisin les creences negatives que tenen sobre si mateixes i sobre
els altres perquè, la prioritat del cervell no és ser feliç, és sobreviure i si
senten que totes les situacions difícils són perilloses, la ment pot reaccionar
paralitzant-la.
