La lletra d’aquesta cançó és un dels millors textos que se m'ocorren
per explicar què és la resiliència, una capacitat dels éssers humans que ens
permet afrontar les adversitats. Com un jonc
que es doblega però segueix dret.
Resistiré no parla de lluita. Perquè la vida no és lluita. No
sobreviu qui s’enfronta a l'huracà, no sobreviu tampoc qui es queda passiu
esperant que el vent se l'emporti. Sobreviu aquell qui és capaç de protegir la
casa.
El
psiquiatre Rojas Marcos diu: que per ser feliç s’ha de tenir bona salut i mala
memòria, perquè amb el pas dels anys acumulem injustícies de tot tipus, injustícies
que, malauradament, per més temps que passi, és del tot impossible que ens
siguin compensades. La resiliència implica deixar el ressentiment, perquè
l’estancament és un dels problemes més grans que patim les persones quan ens
han fet mal, inhabilita la nostra capacitat per recuperar una vida raonablement
satisfactòria quan la desgràcia ja ha passat. Tot i que és imprescindible
desfer-nos del ressentiment no sempre és fàcil, sobretot quan els records se’ns revelen i ens posen contra la paret. Oblidar
no és mai possible, però cal voler-ho, i
aconseguir que el record sigui, només això, un record, que no faci mal.
Si alguna vegada em faltes tu, resistiré.
Quan
no va bé la feina, quan no ens surt bé un projecte, quan no ens trobem bé, quan
necessitem ser escoltats o quan volem un consell; tenir algú al nostre costat
és, probablement, un dels millors regals de la vida. Però qui ens dóna suport
si perdem la persona que ens donava suport i haguem de dormir en solitud? Caldrà plorar la pèrdua, però ha de
ser un plor que ens doni forces per poder assumir l’aprenentatge de la nova
situació i no quedar-nos estancats en aquest plor.
Per
resistir hem d’aprendre a ser capaços de veure els infortunis d’ahir com a desafiaments que hem vençut. Tal i com explica
Rojas Marcos en el llibre Superar la
adversidad. Quan aconseguim passar de víctima a supervivent i percebem els
infortunis d’ahir com a desafiaments que hem vençut, recuperem abans el timó
del vaixell de la vida i som capaços de plantejar-nos noves fites. El filòsof
Antonio Marinas diu: “Fer del nàufrag un navegant”
