2017 10è aniversari del nostre centre



Consulta de Psicologia Clínica autoritzada pel departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya amb el Codi Registre de Centres i Establiments Sanitaris del Departament de Salut: E08917904


MARRANADES DE LA VIDA

Diari del Valles, 30 d'octubre de 2015


Estrès, ansietat, angoixa, fòbia, pànic, TOC. És sorprenent la quantitat d’etiquetes que necessitem per dir que tenim por, aquesta emoció bàsica que experimentem tots els éssers quan els problemes ens superen, o millor dir, quan les marranades de la vida ens superen. Els problemes tenen solució però les marranades no, el que cal és poder marxar, com abans millor, de la situació que les provoca. És cert que en alguns casos, l’ansietat, pot arribar a ser una patologia, però la mania de voler convertir a qui passant per una situació xunga en persona trastornada em posa nerviosa. La por és una reacció normal davant d’una situació anormal. En el cas de l’estrès no podem, o no sabem com, desempallegar-nos de la situació perillosa, i és que per deixar la feina o per allunyar-se de la relació sentimental abusiva ens farà falta algun recurs més que ser persones positives. Altres vegades, com en les fòbies o les disfuncions erèctils no orgàniques, tampoc no en podem sortir perquè no sabem identificar quin és el perill. En el cas de l’angoixa per una malaltia, ja voldríem allunyar-nos-en! Però és impossible i caldrà adaptar-nos a la nova situació.

Per què carai hem de posar tantes etiquetes diferents als trastorns d’ansietat si el remei oficial sempre és el mateix? Les Benzodiacepines. Si no us sona aquest nom, potser us sonaran alguns membres de la seva família com Loracepan, Diacepan, Tranquimazin, Orfidal. Un fàrmac addictiu per la seva tolerància, és a dir, s’ha d'augmentar la dosi perquè segueixi sent efectiu i que provoca síndrome d’abstinència, és a dir, quan es deixa de consumir s’experimenten els desagradables símptomes de l’ansietat. És un medicament útil en situacions d’ansietat temporal però perillós si aquestes s’allarguen més de tres setmanes que, per desgràcia, ho són la majoria. Fa ràbia veure com persones que fa anys se’ls va prescriure el fàrmac per sobreposar-se a un esdeveniment estressant no el van deixar de consumir i ara presenten una simptomatologia que es confon amb trastorn mental i que se soluciona augmentant, una vegada més, la dosi del mateix medicament. Déu meu! És com dir-li a una persona que pateix una dependència d’alcohol que begui una mica més de vi per reduir la tremolor.

Quan es prescriu el fàrmac, és habitual que se li digui al pacient “ja les deixaràs a poc a poc” el que passa, és que quan s’intenta rebaixar la dosi, com la situació per la qual passa la persona, encara no s’ha resolt, no pot fer-ho.

Tots els estudis corroboren que el medicament no es pot prendre més de tres/quatre mesos, inclòs el temps de retira. Malgrat això, veiem persones que fa anys que el consumeixen i, el que és pitjor, algunes estan convençudes que no poden deixar la medicació.

Em fa gràcia que alguns protocols de retirada de la benzodiacepina incloguin, teràpies com la meditació, la relaxació o teràpies psicològiques. I em pregunto? Per què no es proposen aquestes tècniques abans de donar el fàrmac i no després? Per què, la primera vegada que es recepta, no s’explica dels riscos que comporta el seu consum?


Sovint ens trobem en la nostra vida amb problemes que ens sobrepassen.

Amb situacions que no sabem actuar, amb conflictes que no sabem com van començar.

Quan el suport de la nostra família o amics no és suficient, o el temps no ha fet més que empitjorar la situació, o ens sentim immersos en un pou del qual no sabem com sortir, necessitem recórrer a un psicòleg.

LES MIL I UNA NITS DE CATALUNYA RADIO

LES MIL I UNA NITS DE CATALUNYA RADIO
Excel·lents professionals que col·laboren amb el centre

Psicologia infantil:

Carla Domingo


Psicologia clínica:

Alicia Cabanas

Josep Borras


Coaching:

Olga Hernandez




AMB ELS MEUS ALUMNES DEL CURS DE SEXUALITAT

AMB ELS MEUS ALUMNES DEL CURS DE SEXUALITAT

Gaspar Hernández. Presentació de La Terapeuta

Gaspar Hernández. Presentació de La Terapeuta