PROHIBIT ESTAR CONTENT
Rieu, rieu; que ja plorareu. Primer
l’obligació que la devoció. El que avui són rialles, demà seran
ploralles. I, el més fort de tots. Qui et vol mal et farà riure, qui et
vol bé et farà plorar. Són exemples de missatges que, algunes persones,
reben i que el cervell interpreta com: prohibit estar content. L’alegria
és una emoció bàsica que experimentem les persones quan sentim que hem
guanyat o aconseguit alguna cosa, ja sigui material, inmaterial o sentimental i estar content, no sempre, és ben vist per tothom.
Des de el naixement, el somriure, (i el plor) serveixen, per transmetre informació sobre l’estat d’ànim. En principi, no és intencionat, però, com que provoquen una reacció per part dels adults, són un bon mecanisme per assegurar l’atenció i la protecció dels petits, quan encara no es poden expressar amb paraules.
Tot i ser innata i universal; l’entorn, l’educació o les circumstàncies, modifiquen, inevitablement, la manera d’expressar el nostres sentiments i les emocions. Sobretot quan l’expressió d’una emoció no és corresposta. L’Alegria, necessita ser compartida. De fet, no hi ha res més trist que una alegria no compartida.
L’aprenentatge, tant útil i necessari, del deure, de vegades, fa que alguns termes es confonguin i que s’interpreti que, fer el que s’ha de fer, és sinònim de no estar mai contents i, el que és molt pitjor, no saber alegrar-se quan la persona o persones que tenim al nostre voltant ho estant.
D’aquesta manera ens trobem des de, nens que quan treuen bones notes els diuen “aprovar és la teva obligació” i no cal alegrar-se, a parelles que, expliquin el que expliquin, sempre es troben amb una resposta de “i què?” .per par del company o companya.
Les alegries, sistemàticament, no compatides generen molt malestar i costa de veure. Les baralles, Les discussions i els crits, se n’adona tothom, però, les mostres d’indiferència de la parella sempre que passa alguna cosa bona (ja sigui haver aconseguit una feina importantíssima o un vestit a un preu increïble) també fan mal a la relació.
I és que tal i com diu un vell refrany aragonès, No hay peor desprecio que no hacer aprecio.
Diari del Vallés 6 de novembre de 2015
Des de el naixement, el somriure, (i el plor) serveixen, per transmetre informació sobre l’estat d’ànim. En principi, no és intencionat, però, com que provoquen una reacció per part dels adults, són un bon mecanisme per assegurar l’atenció i la protecció dels petits, quan encara no es poden expressar amb paraules.
Tot i ser innata i universal; l’entorn, l’educació o les circumstàncies, modifiquen, inevitablement, la manera d’expressar el nostres sentiments i les emocions. Sobretot quan l’expressió d’una emoció no és corresposta. L’Alegria, necessita ser compartida. De fet, no hi ha res més trist que una alegria no compartida.
L’aprenentatge, tant útil i necessari, del deure, de vegades, fa que alguns termes es confonguin i que s’interpreti que, fer el que s’ha de fer, és sinònim de no estar mai contents i, el que és molt pitjor, no saber alegrar-se quan la persona o persones que tenim al nostre voltant ho estant.
D’aquesta manera ens trobem des de, nens que quan treuen bones notes els diuen “aprovar és la teva obligació” i no cal alegrar-se, a parelles que, expliquin el que expliquin, sempre es troben amb una resposta de “i què?” .per par del company o companya.
Les alegries, sistemàticament, no compatides generen molt malestar i costa de veure. Les baralles, Les discussions i els crits, se n’adona tothom, però, les mostres d’indiferència de la parella sempre que passa alguna cosa bona (ja sigui haver aconseguit una feina importantíssima o un vestit a un preu increïble) també fan mal a la relació.
I és que tal i com diu un vell refrany aragonès, No hay peor desprecio que no hacer aprecio.
Diari del Vallés 6 de novembre de 2015
