Ostomia “Normalitzar una situació normal”
Li
explicava a un amic, “dema participaré a l’Hospital de Bellvitge en la II
Jornada del dia mundial de l’Ostomia que organitza la Fundació Oncolliga i
L’Associo Catalana de Pacients Ostomitzats (ACO)” Al cap d’una estona em va confesar
que havia hagut de mirar a Google que era una ostomia. Una ostomia no és més
que un forat que es fa a la paret abdominal d’algunes persones, al que s’hi
incorpora una bossa per poder evacuar quan, pel motiu que sigui, no poden
fer-ho per d’anus.
Malgrat
el gran número de persones Ostomitzades que hi ha (11.000 a Catalunya) encara
segueix sent una gran desconeguda. De fet, aquest ha estat un dels temes que
s’han tractat a la jornada. La psicòloga Anna Sanglés, primera ponent, ha
explicat que “molts joves ostomitzats no ho comparteixen perquè anticipen que
altres joves no ho comprendran. Tampoc ho expliquen a la feina perquè, la
mateixa incomprensió, fa pensar que poden agafar més baixes”
Joan
Solé, soci d’ACO i participant a la taula rodona a dit: “Jo porto una vida
normal” Potser aconseguir-ho no ha estat fàcil, perquè quan et donen el
diagnòstic s’aparca la vida per dedicar-se a la curació. Un temps on sempre
s’està esperant alguna cosa. S’espera una visita la metge o l’operació o el
resultat de l’operació. S’espera els resultats d’una analítica o d’una biòpsia.
S’espera que la medicació funcioni i que s’acabi (d’una vegada!) el tractament.
S’espera que la infermera osteoterapeuta ensenyi com s’ha de posar la bossa,
gràcies a la qual, es podrà portar la vida normal.
Un cop
superada la crisis (o la malaltia) ja es vol tornar a recuperar la vida. Però
el cos ha canviat i s’haurà d’assimilar per poder s’hi adaptar. En aquest
procés les ostomies tenen un agreujant, perquè, tal i com ha dit la
psicooncologa Patricia Martí, també ponent de la jornada, a diferència d’altres
intervencions quirúrgiques en l’ostomia, el canvi no és tant sols estètic, sinó
que també es funcional. Pot aparèixer la por. Com anirà a partir d’ara la
feina? Què fer en cas de fugues de la bosa? Dir-ho o no als companys? Com anirà
amb la parella? O, quan trobi parella, quin és el millor moment per dir-ho?
Quan es
té parella i aquesta ha sabut acompanyar durant aquest temps a l’afectat,
després de l’ostomia, hi haurà un temps per l’assimilació que, fins i tot,
millora la relació. Però si no es percep l’acompanyament de la parella, serà
més difícil adaptar-s’hi.
La por
a la intimitat es una de les pors més grans que hi ha. De fet, la psicòloga.
Anna Sanglés ha explicat que un 65% de les persones patien una manca desig
sexual. No és estrany, el desig és del tot incompatible amb la por, per tant,
fins que no es superi no es restablirà la libido.
Però,
potser, el més important de la Jornada, ha estat veure que les persones
ostomitzades que explicaven la seva experiència, després de superar tot el que
aquí he comentat si que tenen una vida normal.
