“Quan s’acosten eleccions ja
tremolo” em deia una persona no fa gaires dies. M’explicava que la seva manera
de pensar no era la mateixa que la de la seva parella i això ocasionava molts
conflictes.
Pot tirar endavant una parella
quan els seus membres no pensen de la mateixa manera? Quan entre dues persones
hi ha ideologies polítiques diferents és inevitable que hi hagi, de tant en
tant, alguna discussió. Però, això passa pràcticament en totes les parelles hi hagi
ideologies diferents o no.
Entre els molts estudis de
dubtosa utilitat que es fan, normalment als EEUU, sobre els motius per als
quals dues persones s’enamoren no se n'ha fet cap sobre la intensió de vot en
les eleccions. Però el que és lògic és que quantes més coses compartim millor.
Probablement preferiríem que la nostra parella fos simpatitzant del mateix
partit que jo. Però, què passa quan m’enamoro d’algú que no ho és?
Deixant de banda les
persones amb radicalismes que van contra els valors personals i morals de la
societat, les anomenades persones normals tenim amics que pensen de manera
diferent a la nostra sense que això suposi necessàriament cap conflicte. En
moltes famílies hi ha gent de tots cantons i no hi ha gaire problema. És
freqüent que pares i fills no votin el mateix i segueixen estimant-se molt. Si
aquestes situacions no provoquen més que de tant en tant, alguna conversa més
pujada de to, però no espatlla la relació, tampoc no hauria d’espatllar la
relació d’una parella.
Recordo, no fa gaire, un
polític que deia que per Nadal hi havia famílies que no podien seure a la
mateixa taula per culpa de la política. No ens enganyem, el problema no és que
pensin diferent, el problema és que no saben conviure i avui s’enfaden per
política i demà per qualsevol altra cosa.
En la parella passa el
mateix, si la teva parella et toca massa els nassos amb la política, és que és
un torracollons. Si no respecta la teva manera de pensar, no és per culpa de la
política, és que estàs amb una persona que creu que només hi ha una manera
correcta de pensar.
Em vénen al cap unes
paraules del cantautor valencià Raimon, “Hi
ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la
mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense” perquè
el problema és que d’aquesta gent n’hi ha per tot arreu i no només dins dels
partits polítics.
De fet, això és el que li
passava a la persona de la qual us parlava en començar. No tremolava només quan
venien eleccions, tremolava sempre quan la seva manera de parlar, d’escriure o
pensar no era la mateixa que la de la seva parella.
