Hi
ha un refrany que diu: tot serveix per la roba, el sabó i el fil negre. No sé
qui va ser el que va donar el nom de Viagra femenina al medicament que finalment
n’han autoritzat la comercialització per, segons diuen, solucionar la manca de
desig sexual en dones. Però, una de dues, o no tenia gaire idea del que deia o
tenia ganes de confondre. Perquè Viagra, Levitra o Cialissón fàrmacs bons i útils,
gràcies als quals, molts homes han pogut seguir tenint una vida sexual
satisfactòria quan hi ha desig sexual i excitació però, pel motiu que sigui, no
hi ha erecció. Per explicar-ho d’una manera senzilla, si un home pren Viagra
però no té cap motivació per al sexe no s’aixecarà res.
La
manca d’erecció dels homes és un criteri molt clar, però què passa amb el
desig? Quan i qui decideix si en tenim massa o massa poc? Doncs quan diverses
persones (suposadament) expertes es posen d’acord seguint criteris del Manual
Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (conegut per les seves sigles en
anglès DSM) i que segons el qual, quan hi ha una disminució o absència de
fantasies i desitjos d’activitat sexual (no motivada pel consum d’algun
medicament o alguna altra substància) que provoca dificultats en les relacions
interpersonals, aleshores podem dir que es pateix un trastorn mental de manca
de desig, per tant es pot inventar algun medicament per solucionar-ho.
El
desig sexual, en les primeres fases de la relació o en l’enamorament, té una
forta arrel biològica que, gràcies a l'augment de dopamina i a la davallada de
serotonina del cervell, impulsa a buscar el contacte sexual. Però,
inevitablement, al cap de com a molt, tres o quatre anys, la dopamina i la
serotonina s’estabilitzin i comença una altra fase de la relació en què l’activitat
neuronal del cervell és diferent i el desig sexual que sentim cap a la parella
té més a veure amb la manera com hem establert els vincles i en com ens sentim
en la relació.
No
sé si Addy (nom comercial de la fibanserina, el fàrmac que incrementarà el
desig sexual de les dones) tindrà o no els efectes secundaris que expliquen,
tots els medicaments en tenen, però si els avantatges superen els inconvenients
són la millor alternativa. Si Alddy actua sobre els receptors de dopamina i de
serotonina podria ser una opció vàlida. Ara bé, potser serveix per augmentar el
desig, però el desig en general i no només cap a la parella. Hem de tenir en
compte que aquests neurotransmissors actuen en l’enamorament i no tant en
relacions de llarga durada. El dubte que se’m planteja és si la manca de desig
sexual en parelles estables té més a veure amb factors relacionats amb la
relació i no tant amb els neurotransmissors sobre els que actua el fàrmac. Quin
efecte tindrà en aquells casos, que seran la majoria, de dones amb manca de
desig sexual i que ja porten més de quatre anys de relació?
Mati
Segura
Psicòloga
clínica col.13321
