La parella no és un estat, és un procés marcat per crisis. Evolucions constants que, normalment, se superen sense que les persones tinguin consciència que les han passades, fins i tot, reforcen la parella. Una crisi és un canvi i les dues persones s’hauran d’adaptar a noves circumstàncies, per exemple, una nova feina, un canvi residència o una malaltia.
Una de les primeres crisis a la qual segurament s’haurà d’enfrontar la parella serà a l’hora de formalitzar el compromís a llarg termini i la decisió de dur a terme un projecte en comú. Si no s’arriba a un acord, no es pot dir que hi hagi trencament de parella perquè no arribaran a ser parella. Però si decideixen conviure junts s’hauran d’enfrontar a canvis successius, alguns volguts i desitjats com l’arribada dels fills que serà necessari d’adaptar els costums, els horaris, les relacions sexuals i la vida en general a la nova situació. Alguns d’aquests canvis, malgrat ser volguts poden fer trontollar el compromís inicial que s’havien fet, ja que, de vegades l’estrès que inevitablement comporta, pot no ser ben tolerat per la parella, que en no entendre la situació es qüestiona els sentiments.
No hi ha res ni ningú que pugui evitar el trencament del vincle afectiu quan els sentiments canvien pels motius que sigui i, segurament, l’única solució en aquests casos és el trencament físic de la parella. Però què passa quan el conflicte és degut que s’està passant per un període crític que no poden resoldre?
Sempre que hi ha un canvi en la vida, es segueix el patró de: desajust, crisi, ajust i finalment adaptació. Durant el període de crisis tots busquem mecanismes d’adaptació, però si no els trobem podem pensar que l’única solució és marxar de la situació, és a dir, trencar la parella, però per desgràcia aquesta solució no sempre porta a les persones a ser més felices ja que el problema no és la relació, sinó la situació per la qual està passant i que no es va saber resoldre.
Si els canvis, tot i ser volguts, poden provocar problemes de parella, després d’un canvi ni volgut ni desitjat, com per exemple una malaltia o una pèrdua, el vincle entre les dues persones canviarà inevitablement. Si hi ha comprensió i suport entre tots dos el vincle serà més fort, però si es té la sensació d’incomprensió i de manca de suport és possible que es decideixi per acabar la relació.
