Què
puc fer per deixar d’estimar a qui ja no m’estima? Aquesta és la pregunta que
es fan alguns éssers quan la persona amb qui compartien la vida decideix acabar
la relació. Desgraciadament no té resposta perquè de la mateixa manera que
estimar no és un fet voluntari deixar d’estimar tampoc no ho és. I aquest és,
de vegades, el problema, haver-se de separar malgrat seguir estimant.
El
trencament d’una parella no és només el final d’una relació, sovint implica
també canvis de residència, d’amics, d’activitats, de costums o una reducció
del temps que es passa amb els fills. Els canvis sempre afecten però són molt
pitjors quan no són desitjats sinó que són imposats.
El
psicòleg Walter Riso anomena “Desapegarse
sin anestesia” el procés per al qual
han de passar les persones quan la seva parella, a qui encara estimen, els diu
que vol acabar amb la relació. Aquest procés no és patològic. Quan algú pateix
un abandonadament ni està deprimit ni malalt! Sinó que li han trencat un cor
que haurà de reparar.
Habitualment
en el desaferrament les persones passen per diferents fases. Primer, per la
protesta i negació en la qual es fa tot el possible per tornar enrere i
intentar tornar a conquerir la parella, sobretot quan els han fet sentir
culpables. Passaran per una fase de ràbia però no s’ha de veure d’una manera
negativa, sinó com una força per tirar endavant i començar a deixar el passat.
També s’ha d’experimentar la tristesa, un sentiment que no s’ha de confondre amb
depressió sinó com l’assimilació de la pèrdua.
Helen
Fisher de la Universitat de Rutger (EEUU) és, probablement, la investigadora
més experta en biologia de l’amor. La doctora Fisher, després d’observar amb
Ressonància Magnètica Funcional els cervells d’algunes persones feliçment
enamorades i d’altres que havien estat rebutjades després de ser estimades, va
observar que el desamor activa les mateixes àrees cerebrals que l’enamorament
però d’una manera diferent. L’Àrea ventral tegmental (VTA), una part del
cervell implicada en les addiccions, s’activa tant durant d’amor romàtic com
quan hi ha un abandonat després d’haver estat estimats. De fet en l’enamorament
l’organisme actua igual que en les addiccions i la retirada de l’amor,
fisiològicament parlant, seria comparable a la síndrome d’abstinència.
En
aquest període -explica Fisher- no és estrany que aparegui la ràbia perquè els
reguladors de l’amor i l’odi són a la mateixa zona del cervell. “El contrari de
l’amor no és l’odi sinó la indiferència” conclou la investigadora.
Tot
i que no podem dir quant temps necessiten les persones per estar recuperades ja
que dependrà de molts factors com el suport emocional o els recursos materials,
sí que es poden tenir en compte alguns senyals que ens indiquen quan és un
dolor normal motivat per la situació i quan no ho és i es necessita ajuda.
Després d’una relació estable el desaferrament difícilment durarà menys d’un
any, ja que s’haurà de passar per les primeres vacances, el primer aniversari o
el primer Nadal sense la parella i de vegades sense els fills, però, al cap de
més o menys, sis mesos ja s’han de sentir
ganes de començar a fer coses, com per exemple sortir amb amics. També és
important que la persona no es quedi “encallada” en cap de les fases emocionals
de ràbia i tristesa. Per exemple quan la ràbia que és una reacció normal no
s’utilitza per tirar endavant sinó per atacar l’exparella o quan la tristesa no
serveix per assimilar la pèrdua sinó que impedeix que la persona estigui
contenta en qualsevol situació.
