“No
en tinc ganes”
Quan una persona té disminució
de fantasies i desitjos d’activitat sexual de forma recurrent, que no s’explica
per cap malaltia, es diagnostica trastorn per desig sexual inhibit.
El trastorn per desig sexual
inhibit és considerat com un trastorn mental basant-se en un model de
sexualitat lineal en el qual l’excitació ve després del desig. Aquest model és vàlid
en relacions esporàdiques i en els primers temps de relació però no té gaire
sentit en les relacions estables en què el desig deixa d’estar, ens agradi o
no, únicament en funció de les hormones.
Tot i que la manca de desig
sexual en parelles que ja fa temps que conviuen pot ser deguda a moltes causes
una de les més habituals és la quantitat de vegades que la persona ha hagut que
dir “deixem-ho estar”, “és igual”, “tant me fa”, etc., expressions que tots, sense
excepció, hem de dir algunes vegades si vivim en parella. El problema és quan
en una relació algú s’ha d’empassar massa
coses que no li agraden i durant massa temps. És el que Sylvia de Bejar
anomena en el seu llibre Deseo, “El Cabreo
oculto”, una sensació de frustració
en què no es tenen ganes ni d’estimar ni de sentir-se estimat per una persona
amb la qual estem enfadats, de vegades, sense ser-ne del tot conscients. Aquest
“Cabreo oculto” és un dels motius perquè
algunes parelles gaudeixen de la sexualitat malgrat portar molt temps junts i
altres no.
Durant l’enamorament la
sexualitat està en mans d’una reacció química del nostre cervell. Fet i fet,
els humans portem dins dels nostres gens l’instint de la procreació, per tant,
la biologia posa mecanismes per evitar que l’espècie s’extingeixi. Però al cap
de dos o màxim tres anys d’una relació entre dues persones la dopamina del cervell
s’estabilitza i la sexualitat deixa d’estar en funció de l’impuls i passa a
estar en mans de l’emoció i dels sentiments. Per dir-ho d’una manera senzilla,
si el sentiment que ens desperta la nostra parella és l’alegria tindrem ganes
de compartir-la i el desig i la sensualitat es mantindrà viu, però, si el
sentiment és rancúnia el desig se’n ressentirà i acabarà desapareixent. Quan
això passa les relacions sexuals entre la parella o deixen d’existir o són
descàrregues de tensió en què el sexe és poca cosa més que un ansiolític. No hi
ha un problema sexual hi ha un problema relacional que si es vol resoldre s’haurà
de resoldre la relació de parella.
