"Crec que és quelcom propi de
la sexualitat humana i per tant ens haurien d'ensenyar a fer-ho" Va
ser la resposta que la Dra.Joycelyn Elders va donar l’any 1994 quan li van
preguntar què en pensava de la masturbació. Tot i que era la primera persona
d’origen afroamericà escollida com a Cirurgiana General dels EUA la resposta no
va agradar i les autoritats li van fer deixar el càrrec.
Malgrat
saber que molts la practiquen pocs aspectes han estat tan poc estudiats dintre
de la sexualitat humana com la masturbació i és que si la sexualitat és un
aspecte íntim que la persona comparteix amb qui vol la masturbació és un tema
privat que, habitualment, no es comparteix amb ningú.
Des
del punt de vista fisiològic la masturbació no és altra cosa que l’estimulació
dels òrgans sexuals per obtenir plaer, si no es converteix en obsessiva no té
res de perillós, és més, segons l’estudi de la Universitat de Sidney sembla que,
a més de donar plaer, també té avantatges com reduir el risc de càncer de
pròstata i de diabetis 2 i les dones pateixen menys cistitis ja que mentre es
practica s’obre el coll uterí i s’alliberen els fluids cervicals que acostumen
a allotjar bacteris. Un altre estudi de Medical
Journal of Sleep Medicine també troba relació entre masturbació i reducció dels
símptomes de la síndrome de cames inquietes, tals com sensació de formigueig,
rampes, moviments involuntaris o dolor. Qui sap!
Avui
en dia ja gairebé ningú no creu que si es masturba tindrà conseqüències
físiques com quedar-se cec, estèril o impotent. Però les creences la situen,
erròniament, en un sexe de segona o sexe de substitució que es practica quan no
es tenen relacions amb una altra persona o quan, tot i tenir-ne, no són
satisfactòries.
No
té perquè ser en solitari però quan es parla de masturbació la primera idea que
ens ve és la d’una persona amb si mateixa i, en aquest cas, hi ha dues maneres
de fer-ho. La primera per alliberar tensió on es busca alguna cosa ràpida amb
l’únic objectiu de relaxar-se i la segona quan les persones tenen ganes de jugar
amb el seu cos.
Per
acompanyar els solitaris plaers quan el que es vol és jugar amb el cos totes
les persones tenen la mateixa aliada, la fantasia, aquella relació que malgrat
estar només dintre de la imaginació passa exactament el que volem, com volem, quan
volem i amb qui volem.
La
fantasia fa que el cervell alliberi dopamina l’hormona del plaer i que desencadena
la resposta sexual de l’excitació a l’orgasme en què s’alliberen endorfines que
milloren l’humor i redueixen l’estrès.
Segons l’estudi dels Doctors en psicologia Rafael
Ballester de la Universitat Jaume I de Castelló i M. Dolores Gil de la Universitat
de València entre els 13 i 14 anys la masturbació és practicada per un 87.3%
els nois i un 19.4% les noies. Però tot i que sovint es veu com una pràctica de
l’adolescència ja als anys 50 i 60 els informes de Kinsey i Masters y
Johnson confirmaven que no existeix límit
d’edat per l’exercici de l’activitat sexual.
Hi ha poques dades fiables sobre freqüència de masturbació en persones
adultes, però el que és segur és que les fantasies sexuals estan presents al
llarg de tota la vida i així ho explicava el mític cantant Georges Brassens
quan deia que per pal·liar la seva solitud tenia el costum de pensar amb la
Fernande. “Quand je pense à
Fernande Je bande, je bande”. Ens diu la seva
cançó Fernande i que es pot traduir com “Quan penso en Fernande jo trempo, jo
trempo”.
Brassens va dedicar la cançó Fernande a tots els homes que arriben a la
maduresa després d’anys d’abundància i es veuen privats d’alguns plaers
sexuals. El propi Brassens s’incloïa a si mateix en aquesta categoria. La tornada de la cançó acaba dient que “La bandaison, papa, Ça n'se commande pas”. És a dir que això de trempar no es pot controlar.
Cap frase podria resumir-ho millor.
http://www.newt.cat/
