L’empresa on treballava la
Sònia s’havia fusionat amb una de més gran, la pressió era cada vegada més
intensa i els subtils comentaris de “haurem d’eliminar llocs de treball” eren
constants. Feia dies que notava sensació d’acidesa a l’estomac i mal de cap. Un
mes més tard va anar a veure al metge de l’empresa per dolor a les cervicals,
li va dir que tenia una contractura i que tenia que aprendre a seure bé davant
de la pantalla, també li va donar un díptic amb tot de dibuixets on s’explicava
la manera correcta per seure quan es treballa amb l’ordinador.
Gràcies l’Ibuprofè,
l’aspirina i l’omeplazol la Sònia va tirant però un dia al veure entrar el cap
de departament, sense saber ben bé per què, va notar com el cor se li
accelerava cada vegada més i li feia mal, tot i què respirava despresa tenia la
sensació que s’ofegava i es va espantar, una companya la va acompanyar a
urgències, li van donar un diazepam i es va tranquil·litzar.
Segons un recent estudi
realitzat pel Departament de Ciències Experimentals del (CEXC) Centre de Salut
Laboral (CISAL) de la UPF las condicions estressants en l’ambient laboral són
un dels motius per els qual s’ha incrementat el consum de benzodiazepines.
Potser el nom de benzodiazepines
no us soni massa, però a lo millor coneixeu alguns fàrmacs de la seva família
com Alplazolam, orfidal (lorazepan),
valium (diazepan), Lexatin, Rivotril, tranquimazin, etc. que es
recepten quan la persona té ansietat o quan té por, i es que l’ansietat no és
altra cosa que la por a aquelles situacions de la vida que no podem o no sabem
com enfrontar-nos.
Sens dubte que per a moltes
persones les condicions laborals actuals són un factor estressant important per
la dificultat de canviar-les i la simptomatologia d’aquesta ansietat és la que
porta que a que se’ls prescrigui aquest fàrmac. Però les benzodiazepines no
s’haurien de consumir més de tres mesos en el cas de l’ansietat ni més de
quatre setmanes quan no es pot dormir ja que són fàrmacs que creen addicció.
Les benzodiazepines creen
tolerància i síndrome d’abstinència. Tolerància vol dir que la persona cada
vegada haurà d’incrementar la dosi per que li faci efecte i síndrome d’abstinència
vol dir que quan es deixen de consumir es pateix un efecte rebot que es
manifesta amb un increment de la simptomatologia ansiosa.
“Quan estiguis millor les
deixaràs de prendre de mica en mica, no de cop” van dir-li a la Sònia quan li
van prescriure les pastilles, és la manera que s’han deixar de prendre per no patir
l’efecte rebot. I així ho va fer al cap de tres mesos. Sens dubte si la feina
de la Sònia hagués millorat hauria pogut fer-ho però com les condicions
laborals seguien sent igual, per no dir pitjor, i més angoixants no va
aconseguir-ho. Cada vegada que intentava prendre menys quantitat passava alguna
cosa a la feina sobre la qual no tenia cap control i notava com els
desagradables símptomes de l’ansietat augmentaven i tornava a tirar mà de la
pastilla fins que dies després va patir un nou atac d’angoixa, la quantitat que
prenia habitualment ja no li va fer efecte i va augmentar la dosi, ja havia
creat tolerància.
Masses vegades hi ha persones
que no poden deixar la pastilla. Creuen que no estan bé, però el que passa és
que si la deixen apareixen els desagradables símptomes de l’ansietat i
segueixen consumin, si al cap d’un temps la vida els dona una altra mala
passada augmentar la dosi, i així anar fent.
Potser les benzodiazepines
són útils per fets puntuals que causen angoixa a les persones però és un
medicament amb un alt potencial additiu. És lícit prescriure-les quan l’ansietat
és deguda a situacions com males condicions laborals, problemes familiars o
maltractaments que per desgràcia duraran molt més de quatre mesos? Quina
estratègies d’afrontament pot aprendre una persona que només pren un medicament
additiu quan es veu envolta d’una situació angoixant?
Desgraciadament quan ja fa
temps que es consumeixen els símptomes
per abstinència de benzodiazepines
aparenten símptomes psiquiàtrics què s’interpreten com trastorn
mental i que es tracta amb dosis cada vegada més altes del mateix medicament.
Mati Segura
Psicòloga clínica
