Des de fa alguns anys,
aquestes dates, sempre hi ha algun mitja de comunicació que em pregunta
postvacances, nom que els aficionats a inventar-se trastorns d’ansietat han
posat a les reaccions normals que la persona experimenta quan s’ha de tornar a
enfrontar a les obligacions laborals després d’haver passat uns dies de lleure.
En general, aquesta reacció no és massa intensa, ja que l’estrès és el conjunt
de reaccions físiques i psicològiques que permet a les persones adaptar-nos als
canvis. Per tant, al cap de pocs dies tornem a la normalitat.
Però que passa si els canvis
del nostre lloc de treball són tant constants que no permet a l’organisme
adaptar-se?
Actualment les
organitzacions viuen una sèrie de canvis constants, algunes mes que altres.
Canvis estructurals, operatius, informàtics, desaparició de tasques i fins i
tot de llocs de treball, manca de informació i de formació, falta de suport del
cap, etc. i si afegim que en algun
sector els clients es consideren decebuts, i a vegades estafats, aleshores
apareixen les patologies derivades de l’estrès. I el que és pitjor, malgrat
totes aquestes adversitats, no queda altre remei què “aguantar”.
La manca de control de la
situació junt amb la dificultat per marxar són els principals factors de risc de
patir malalties derivades de l’estrès.
Sovint es diu allò de
“necessites unes vacances”, però, ens molts casos més que l’estrès a la feina,
son altres els factor que fan que una persona es senti angoixada i que les
expectatives en les vacances siguin excessives. Perquè quan s’està cansat es
descansa i s’està bé. Però quan el que es pateix no és el cansament normal que
té gairebé tothom després d’uns quants mesos de feina, quan el que es sent és l’esgotament produït per una situació on
cada dia és diferent, no estem parlant de cansament sinó de fatiga. I aleshores no n’hi
ha prou amb uns dies de descans. Per que, quan toca incorporar-se una altra
vegada al lloc de treball, els símptomes d’angoixa que s’experimenten no tenen
res a veure amb l’estrès postvacances.
En l’estrès postvacances la
simptomatologia dels primers dies de feina és una sensació de cansament amb una
mica de tristor. Però si el lloc de treball es percep com “perillós” són més d’ansietat
que de tristor. I si la pressió segueix, a la llarga, pot arribar a depressió
per indefensió.
En aquests casos és molt
important que no es descontextualitzi el problema, què no es tracti com estat temporal
d’estrès que es pot resoldre amb algun ansiolític. És indispensable que la
persona compti amb la informació i el recolzament necessari per conèixer i
gestionar les seves emocions i entendre el com i el per què els estats
emocionals negatius, amb l’objectiu de aprendre bones estratègies d’afrontament
davant d’una situació fins fa poc desconeguda.
Publicat a Diari de Terrassa 30/07/2013
