Fugir dels maltractaments

Des de la Psicologia sistèmica, entenem que la família és un sistema d’elements que interrelacionen entre si. Els sistemes tendeixen a buscar l’equilibri. Però l’equilibri no és immobilitat, és canvi. Algunes vegades en tenim prou en fer petits canvis que ens fan tornar a la situació volguda. Però de vegades la solució que volem, senzillament, no pot ser. En aquest cas s’han de fer canvis rupturistes, i això fa por. 

Els canvis són crisis i les crisis són inevitables. Quan iniciem la convivència de parella, quan tenim fills o quan els fills es fan grans. Aquestes són crisis normatives, normalment volgudes i esperades. I les persones tenen mecanismes per adaptar-se a la nova situació. Tot i que quan s’inicia la crisis sovint, el que primer s’intenta es és un canvi per tornar a la situació anterior ja què, el canvi fa por. Per exemple, quan l’adolescent vol arribar més tar a casa s’intenta una solució continuista per tornar a l’estat anterior “no sortiràs els caps de setmana”, però no pot ser, l’adolescent ja no tornarà a ser petit, hem de buscar altres solucions hem d’entendre que s’ha fet gran i té dret a sortir.

De vegades, s’originen crisis no normatives, ni volgudes ni esperades. Per exemple, mals tractaments d’un membre de la família cap als altres. Quan un  membre de la família té aquest problema és impossible que no afecti a la resta membres. Però malgrat que les persones no estan bé, el canvi segueix fen por i volem buscar solucions per no trencar la unitat familiar, justificant al mal tractador, acceptant les seves imposicions a canvi de molt poca cosa, creient una i una altra vegada les promeses que fa i que mai es compleixen, etc. És a dir canvis continuistes.

                                                                                     
Moltes vegades, malgrat totes les dificultats que comporta, s’han de fer canvis rupturistes, allunyar-se de la situació, ja què les persones que maltracten sovint són incapaces d’adonar-se que estan maltractant i troben explicacions per a tot.

Una de les principals dificultats de les persones que veuen aquest tipus de problema és que si durant molt temps s’han intentat molts canvis continuistes amb l’objectiu de millorar la situació, les persones que han estat maltractades estan tant esgotades per l’estrès que han suposat aquestes situacions, què correm el risc que, malgrat no estar bé, l’esgotament emocional els impedeixi fer res per sortir de la situació.