Segur que les Teories de la
Informació i el Coneixement (TIC) no han portat res de nou a les relacions. La parella
va igual que sempre però amb internet s’ha potenciat absolutament tot. Es
comparteix més quantitat d’informació, d’emoció i la parella es virtualment
present les 24hores del dia.
Gracies a l’ordinador o al smartphone podem
estar en contacte amb qualsevol persona en tot moment: des de casa, la feina,
el carrer o el tren. Tant fa si l’altra persona és al despatx del costat o a
milers de kilòmetres de distància.
El correu electrònic, va significar el primer canvi. Ja
no feia falta enviar cartes! Poc a poc, la facilitat en que podíem enviar un mail va fer que no només els enviéssim
per dir coses concretes. Les persones van començar a expressar per mail allò que
no s’atrevien dir cara a cara o per telèfon.
Els filòsofs de l’antiga Grècia no coneixien
les noves tecnologies, però les seves reflexions serveixen per entendre el
fenomen d’internet:
-Sòcrates va afirmar, “Parlaré
amb la cara tapada, perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final, i no em freni, de vergonya en
mirar-te”
-Plató, en un dels seus diàlegs escrits, va demostrar que és més fàcil començar
una relació, i mantenir-la durant un cert temps, amb una persona
que no veus, que amb una persona
que veus, sobretot quan el que es vol
transmetre són afectes
i sentiments amorosos.
Internet ha ajuntat dos elements que havien
estat separats, el llenguatge escrit i la rapidesa. Fins que les noves
tecnologies no van ser accessibles a tothom el llenguatge escrit era més lent
que el oral; per exemple, abans no era habitual enviar una carta a la companya
de feina que m’agradava, però avui dia és fàcil enviar un mail.
Va
començar una nova manera de lligar molt més fàcil!
Amb
l’aparició de smartphone ha estat possible estar connectats totes les hores del
dia, ja no cal ni arribar a casa o a la feina per obrir l’ordinador i veure i
contestar els missatges!
I
ara sens cap mena de dubte el Whatsapp ha revolucionat el flirteig amorós.
Trobar un missatge de “bona nit” d’una persona que ens agrada pot ser molt estimulant.
Però
les avantatges que ens ofereix la xarxa a l’hora d’establir relacions també
tenen la seva part negativa. Per exemple, és agradable veure com algú que estimem
ha penjat al mur del facebook “la cançó de la nostra vida” o que s’ha canviat
la foto de perfil per posar-ne una que estem els dos junts. Aquests detalls són
proves d’amor que ens dona la parella i que reforcen la relació. Però quan tenim la
sensació que la nostra relació “perilla” el control que exercim pot arribar a
ser obsessiu. Podem estar constantment mirant el mur de la parella per veure
qui té agregat. Si tenim en compte que avui en dia moltes de les feines que hem
de fer són amb ordinador, pot resultar molt difícil reprimir l’impuls de controlar.
És normal penjar fotografies de la
parella a facebook i és agradable veure-les però, què passa quan veig les fotografies
de la meva parella actual feliç i contenta amb la seva exparella?. D’una manera
objectiva podríem pensar que veure aquestes fotografies no tindria perquè
afectar, ja que, si sabem que la nostra parella ha tingut relacions abans, no
aporten cap informació nova. Però el cervell està preparat per oblidar i a la
xarxa hi ha molta informació visual que no ho permet. Estaria bé que les
persones fóssim capaces de no mirar allò que ens fa mal, però no sempre ho
aconseguim.
Sense cap
tipus de dubte el que més ha incrementat internet és la gelosia; els gelos
són la resposta emocional i conductual que sorgeix quan es percep una amenaça
que posa en perill la relació. Però que passa quan aquesta percepció és sempre
present?
Quan
hi ha percepció de perill es desencadena la necessitat de control. I si
s’activa el control s’entra en un estat d’angoixa, ja que si es té por d’una infidelitat
durant 24 hores l’angoixa també dura 24 hores.
