El Cicle Tòxic de la Parella

No és un tòpic que després de les vacances hi ha més separacions, com tampoc no ho és que moltes parelles els ha servit per retrobar-se. En el cas de separació, de que depèn? De no repetir tot allò que ho facilita.
Les persones repetim una vegada i una altra fets que sabem que acabaran malament. I ens emprenyem. Però els tornem a fer. Si quan parlem d’un determinat tema ens acabem discutint, solució, no parlem. Però, que no se’n parli no vol dir que no s’hi pensi. Es pensa i es genera més ràbia. Quan ja hi ha molta ràbia es torna a parlar i es torna a discutir, i es torna a pensar que la solució és no parlar del tema perquè sempre acaba malament. Tornem a callar però seguim pensant, tornem a acumular ràbia, ens tornem a enfadar, tornem a treure el tema quan estem encara més enfadats i tornem a arribar a la conclusió què és millor no parlar i que si no en parlem no hi ha problema. I tornem a repetir el mateix cicle. Un cicle que es repeteix una i una altra vegada, dia rere dia, any rere any. La mateixa seqüència. Primer, començar a parlar. Segon discutir. Tercer ferir-nos. Quart arribar a la conclusió de que “amb tu no es pot parlar” i millor callar. Cinquè acumular ràbia fins que no podem aguantar més i tornem al punt primer amb una mica més de ressentiment que l'última vegada. És a dir, es forma un feedback positiu i cada vegada estem més enfadats. D’aquesta manera els esdeveniments que ens van fer mal fa molt temps, lluny d’oblidar-los, cada cop generen més enuig. Quan arriben les vacances volem que tot vagui bé i com la solució és no parlar, ens proposem no parlar i fer plans meravellosos per vacances. Però no va bé, estem enfadats, i no podem mossegar-nos la llengua tot el dia.
En aquest el cas, per molts plans de vacances que es facin, com trencar la rutina, fer coses junts, planificar activitats que agraden a tots dos, etc., és probable que no vagin bé. Pretendre que el “cabreig” s’evapori pel fet de planejar unes vacances “ideals” és una equivocació. No hi ha res ideal quan hi ha temes pendent. Temes que no s’han pogut resoldre i s’han fet més grans. Després passa que les vacances no són el que s’esperava i encara hi ha més sentiment de frustració i s’arriba al convenciment què “això no té solució”.
Si hi ha temes pendents a la mostra vida, no cal que dediquem totes les vacances a resoldre’ls però proposem-nos parlar-ne quan acabin. Això si, parlem-ne de manera diferent a la que ja sabem que no funciona.
Si has llegit fins aquí i et preguntes. Sí, però com ho faig?. La pregunta que t’has de fer no és el com sinó el què. Què vull aconseguir? Resoldre un problema o justificar els meus arguments? Si el que vols es imposar el teu punt de vista, justificar que “jo ho faig bé” cada vegada que tu dius “estic malament” o demostrar què “jo faig més que tu perquè les coses vagin bé”. És difícil que pugis arreglar alguna cosa. No comencis buscant el com, pensa el què. Quan el trobis, i sigui inequívoc, trobaràs el com.



Mati Segura, psicòloga de parella i família
Diari de Terrassa