El dissabte 4 juny tingué lloc la VII Trobada de Voluntariat en l’àmbit Oncològic. L’acte, organitzat per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, es va celebrar a la sala d’actes Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Van ser unes hores per extreure’n aprenentatges d’aquells moments difícils que tot voluntari ha viscut en alguna ocasió.
Les persones voluntàries convidades a compartir les seves experiències ressaltaven que en alguns moments havien volgut abandonar. Per exemple, la Teresa va acompanyar a una nena de set anys fins l’últim moment. L’Anna després d’haver superat el càncer va formar un grup d’ajuda mútua amb una companya seva i aquesta va morir. Però malgrat tot no van abandonar.
Segur que la Teresa, l’Anna i tantes persones com elles han hagut de respondre a la pregunta: fas voluntariat? i no t’afecta? És clar que afecta! De fet, si es té la voluntat d’estar prop de persones que se senten malament és perquè afecta.
Saber ser-hi en els moments difícils, és sens dubte una les qualitats més grans, no tant sols dels voluntaris sinó de les persones.
Moltes vegades no és fàcil saber estar, ja que la por fa que no ens impliquem en fets que ens poden fer mal. I demanem, “no vull que això m’afecti”. Impossible!, si estimes t’afectarà. Aquí és on podem demostrar que sabem estimar, quan som capaços de ser-hi encara que ens afecti.
Són molts els mecanismes de defensa que fem servir per no patir. Un dels més habituals és creure que som persones més racionals que sentimentals, però, malauradament moltes situacions de la nostra vida no tenen res a veure amb la racionalitat. No és qüestió de ser racional o sentimental, sinó que és qüestió de voler estar. La por a escoltar als amics, a la parella, als fills, i la por a escoltar-nos a nosaltres fa que ens amaguem darrera d’una mascara que ens protegeix només temporalment, ja que alguns fets són inevitables, i ser incapaç d’escoltar-los no tant sols no els evita sinó que els agreuja i pot fer que les persones que ens envolten ens acabin abandonant.
La Teresa i l’Anna, com tants altres voluntaris, han aprés a què, tot i les pors, es pot ser al costat de les persones que estimem. Ressaltaria d’aquestes persones algunes qualitats que es van explicar a la trobada de voluntariat en l’àmbit Oncològic: la paciència i la discreció. La paciència, no és “aguantar”, és adaptar-se als ritmes de l’altre. I la discreció per no intervenir més enllà del desig de persona.
Mati Segura,
Psicòloga de parella i família. Col•laboradora de la Fundació Oncolliga
Diari de Terrassa 8 de juny de 2011
