Camí cap a la depressió d’origen laboral.

Tel. 937340239 - 657148304
e-mail: msegurar@terrassa.uned.es 
C/ Galileu, 345 1r, 2a
08224 - Terrassa 

Avui en dia, encara hi ha qui creu que és qüestió de voluntat i d’esforç, també hi ha qui es pensa que només és cosa dels neurotransmissors del cervell i que es guarirà si es pren la medicació adequada i alguns volen afirmar-nos tot el contrari, que no s’ha de medicar, i és que malgrat que es coneix la simptomatologia de les persones deprimides, no és gens fàcil saber l’origen d'aquesta malaltia a la qual està dedicat, aquest 7 d’abril de 2017, dia mundial de la salut.

Les causes de la depressió poden ser moltes, biològiques, socials o emocionals, però algunes, malauradament, poden tenir l’origen en l’entorn laboral.

Tots ens sentim, de tant en tant, malenconiosos o tristos, però aquests sentiments, normalment, no duren gaire temps; el problema és quan la tristesa, la desesperació o el pessimisme són tan intensos que impedeixen viure amb normalitat.

No es deprimeix ningú per un problema a la feina! Però si els conflictes són un darrere l’altre i es perllonguen en el temps i, tot i l’esforç, les persones s’adonen que no tenen cap control sobre la situació, amb el temps, es convertirà en malaltia.

La depressió laboral no es produeix de cop i volta. Si el conflicte no es resol i es cronifica és possible que es prenguin (conscientment o inconscientment)  mesures poc ètiques, per exemple: manar feines sense sentit, canviar de lloc treball o un control desproporcionat de les tasques. Quan les persones es troben en aquesta situació el primer que fan és intentar adaptar-se. Comencen a treballar sota pressió, a enfadar-se, a protestar, a queixar-se. Pot ser que, si expliquen el que els passa, per desfogar-se, els donin consells com “passa del que et diguin” “tu fes la feina que has de fer i deixa’ls estar” o, els darrers anys, “tu com a mínim tens feina!”.

Si el problema laboral no s’aborda correctament (aquí ja, per part de la direcció) es va a la feina amb angoixa. Les discussions i protestes augmenten el clima de malestar i d’insatisfacció. Comença a haver-hi, a l’empresa, més baixes del compte (per lumbàlgies, contractures musculars...). Tot i així, encara no són gaire llargues, per la por a les conseqüències.

I, per últim, si la situació persisteix i l’angoixa, l’estrès o la ràbia viscuda durant tants dies no han servit per res, és quan l’ansietat, l’esgotament i la indefensió poden arribar a causar la depressió.