tag:blogger.com,1999:blog-2812225757531999032024-02-20T18:39:37.589+01:00Psicolegs Terrassa, Psicologos Terrassa. Individual, parella, familiaTerapia de pareja en terrassa, Psicologos terrassa,
sanitas, terrassa,terapia pareja, sexualidad, asisa, institucio medicina lliure terrassa,Barcelona, psicologia,Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-70197870089808392222020-05-17T11:33:00.001+02:002020-05-17T11:34:06.389+02:00TORNEM A OBRIR
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Benvolguts amics,</span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El Centre de Psicologia
Clínica Mati Segura, del C/Galileu, 345 de Terrassa, començarem a atendre de
manera presencial quan la nostra regió sanitària entri a la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white; color: #333333;">fase
1 de les mesures de desconfinament previstes a l’ordre del BOE SND/399/2020, de
9 de maig i </span>per poder fer-ho, hem de respectar les següents mesures de
seguretat de l’ordre<span style="background: white; color: #333333;"> SND/399/2020
i les recomanacions del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. </span></span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Només us podrem atendre amb cita prèvia.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">No podreu utilitzar la sala d’espera, això vol dir que s’haurà
de respectar, estrictament, l’horari d’inici i d’acabament de cada sessió i no
podreu arribar al centre abans de l’hora acordada. </span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Si no és indispensable, no vingueu acompanyats.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Només podreu fer ús del lavabo en cas d’emergència.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">A la taula del despatx on es faci la secció de psicoteràpia hi
haurà una pantalla de metraquilat per mantenir la separació. </span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Serà obligatori l’ús de mascareta facial en els moments d’entrada
i sortida, sempre que no estiguem protegits per la pantalla o no sigui possible
mantenir una separació interpersonal de dos metres.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">A l’entrada del centre i damunt la taula col·locarem
dispensadors de gels hidroalcohòlics<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white; mso-bidi-font-style: italic;">amb activitat virucida
autoritzats i enregistrats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel Ministeri
de Sanitat.</span></span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;">Ens haurem d’abstenir
de qualsevol contacte personal (abraçades, petons, encaixades, etc.)</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Els majors de seixanta-cinc anys tindran horari preferent.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;">Desinfectarem els
elements físics que s’hagin pogut utilitzar (datàfon de la targeta visa,
llapis, bolígrafs, etc.) amb alcohol després de cada servei, així com el lloc
de treball.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;">Desinfectarem els
espais comuns i sobretot de les superfícies de contacte més habituals, amb una
freqüència mínima de dos cops al dia. </span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;">Després de cada
visita es ventilarà el despatx durant 5 minuts.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Aquelles persones que han contret la Covid-19, tenen símptomes o
han estat amb contacte amb persones amb la malaltia, no podran fer visites presencials
fins passats catorze dies sense símptomes.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;">Sempre que </span><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">sigui
possible, es prioritzarà la prestació de serveis per via telemàtica, reservant
l'atenció presencial a aquells casos en què resulta imprescindible.</span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic;"> </span></p>
<p style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 15.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Us agraïm la vostra col·laboració i la vostra comprensió.</span></p>
Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-38993021979371423542020-04-28T16:02:00.000+02:002020-04-28T16:02:58.107+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj1imMFxinwmnjVPny6-5l6TlPpZDXGTMNd2NizTd-enHu8CmJ9ryNq2BK0t4cWnTi4bzWZSWqKrQ_4ZtCx8qEE9VPAZNDIcg4Iw8Gmci-OFG4kR3v41y1dxktEbYcA-2EulsRoK1uY7eN/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1467" data-original-width="1600" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj1imMFxinwmnjVPny6-5l6TlPpZDXGTMNd2NizTd-enHu8CmJ9ryNq2BK0t4cWnTi4bzWZSWqKrQ_4ZtCx8qEE9VPAZNDIcg4Iw8Gmci-OFG4kR3v41y1dxktEbYcA-2EulsRoK1uY7eN/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-84380863377040646982018-07-28T23:22:00.000+02:002018-07-28T23:22:00.218+02:00“Em quedo bloquejat".
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Sentir que no som capaços de fer ni les coses més simples, no
poder prendre decisions, por excessiva a quedar malament, no participar de les
festes, por a ser rebutjats i, sobretot, un sentiment d'inferioritat, són
símptomes de bloqueig emocional. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">El bloqueig emocional és un mecanisme de defensa que té el
nostre cervell quan hi ha una por excessiva, no és dolent, l'objectiu és
protegir-nos dels perills, impedir-nos actuar en una situació amenaçant, en la
qual, el cervell considera que és millor no fer res que atacar, però els essers
humans som els únics animals que ens estressem amb el pensament, el bloqueig
surt quan no és necessari i es torna perjudicial.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Els petits bloquejos momentanis són normals, tothom n'ha patit
en algun moment i desapareixen automàticament quan la ment revisa la situació,
però si el bloqueig és excessiu, no és tant el que està passant, sinó la
interpretació que se li dóna al que està passant. La por a no saber com
sortirem d'una situació fa que el nostre cervell la visualitzi com horrorosa i
terrible quan, potser, només és una situació dolenta.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Quan una persona es bloqueja, és conscient del que li passa i no
li agrada, sent que hauria de reaccionar d'una altra manera davant dels
problemes, però no és sent capaç de fer-ho i és el peix que es mossega la cua,
perquè augmenta la seva sensació d'inferioritat. Els que estan al costat seu
l'animen a sortir, a fer coses, li diuen que s'ha d'agafar la vida d'una altra
manera i que hi ha de posar de la seva part; però no pot.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Per ajudar a una persona que es bloqueja és imprescindible
trobar el punt d'equilibri entre entendre el que li passa, ajudar-la en el que
calgui sense fer-la sentir culpable i motivar-la que, de mica en mica, vagi
sortint d'aquest estat. És veritat que qui està en aquesta paràlisi mental ho
passa molt malament i el que voldria és sortir-ne, però també és veritat que si
es queden en el bloqueig, tot i que no estan bé, no s'han d'enfrontar als
hipotètics perills que perceben. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">És important que les persones que en situacions estressants es
bloquegen revisin les creences negatives que tenen sobre si mateixes i sobre
els altres perquè, la prioritat del cervell no és ser feliç, és sobreviure i si
senten que totes les situacions difícils són perilloses, la ment pot reaccionar
paralitzant-la. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: Calibri;"></span>Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-13637318033035497202018-07-24T16:01:00.000+02:002018-07-24T16:01:33.284+02:00
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Por apresa</span></b></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Estrès,
ansietat, angoixa, són alguns dels noms amb els quals bategem a la por.
L'estrès és la reacció que fa el nostre cos per adaptar-se a situacions noves,
i n'hi ha tantes! L'ansietat, podríem definir-la que com una por de la qual no identifiquem
el perill i l'angoixa és un estat d'intranquil·litat que experimentem quan ens
sentim amenaçats.</span><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Hi ha qui creu
que són una malaltia, no ho són, però viure amb permanent estat d'aleta pot
arribar a provocar totes les malalties possibles.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">"Hi ha
moltes persones que tenen un nivell de por educacional" Llegia aquesta
setmana a l'entrevista que li van fer a Catorze </span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;">Cultura</span></span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;"> al biòleg David </span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;">Bueno</span></span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">. De fet, tot i que les emocions
són innates, aprenem quan hem de manifestar-les.</span><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Quan som
petits, quan el nostre cervell està formant-se, és quan aprenem la gran majoria
de les coses que sabem. De la mateixa manera que no recordem quan vam aprendre
a parlar, però l'idioma matern va quedar fixat al nostre cervell, tampoc
recordem com vam aprendre a reaccionar davant de les novetats i, algunes
persones, a causa de l'aprenentatge que han rebut, veuen les situacions noves
com potencialment perilloses i, el seu organisme reacciona d'una manera
desproporcionada, quan hi ha més feina del conte, quan senten que no estaran a
l'altura de les circumstàncies o quan creuen que fracassaran. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">David </span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;">Bueno</span></span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">, explica que hi ha nens que han
après a associar novetat amb por i la porten sempre activada. Perquè algunes
metodologies docents es basen en la por a suspendre, la por al càstig, la por
que et renyaran, la por que els pares s'enfadin amb tu. "Hi ha moltes
persones que tenen un nivell de por educacional, que no vol dir de l'escola,
sinó de l'entorn en què t'has educat, perquè educa la família, la societat,
l'escola, tothom."</span><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Si la por
educacional ha estat molt forta, hi ha més rics que, quan creixin, siguin
persones ansioses que tindran tanta por del qualsevol canvi que preferien no
enfronta sé a res, perquè canviar fa por. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Com que la por
és l'emoció més incomoda que hi ha, és possible que la canviïn per una altra.
Tots coneixem a persones que viuen sempre enfadats amb tothom quan, en
realitat, l'enfado és una màscara que (creuen) els protegeix. També hi ha qui
se sent decaigut i trist, perquè la tristesa els manté reclutis a casa on no
s'han d'enfrontar a cap novetat.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br />
</span><span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Però, hi ha qui
decideix prendre consciència de la por i enfrontar-s'hi. Quan s'aconsegueix, es
veu el perill d'una manera més realista. La por i l'idioma matern s'aprèn sense
ser-ne conscient, però de la mateixa manera que podem aprendre un altre idioma,
també podem aprendre a viure les emocions d'una manera més adaptativa.</span><span style="color: #666666; font-family: "&quot","serif"; margin: 0px;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFGUV2tMowmGCjObiSjeJELHuAnN_B-g0DB8OpjV-7p7KMf-ubDLDYuBrbxUXLLwsIo8AVNzwJZKo7tHLhCCDIy4tVkgjWAGKJvkyjJ7katFLk3DQz0CN91qPobcT6swMcmySeFuiEjXN/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1287" data-original-width="511" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFGUV2tMowmGCjObiSjeJELHuAnN_B-g0DB8OpjV-7p7KMf-ubDLDYuBrbxUXLLwsIo8AVNzwJZKo7tHLhCCDIy4tVkgjWAGKJvkyjJ7katFLk3DQz0CN91qPobcT6swMcmySeFuiEjXN/s320/Captura.PNG" width="127" /></a></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: Calibri;"></span>Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-89381120381827930712017-12-27T22:50:00.000+01:002017-12-27T22:50:06.445+01:00“Si tu estàs bé, jo estic bé” La síndrome de la boia
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Hi ha un tipus de persones
que, sembla, no puguin estar mai malament. Com si no tinguessin dret a estar
tristes, com si els que estan al costat d’elles tinguessin tan clar que poden
amb tot que ni es preocupem. Que quan els passa alguna els diuen “tu ets forta”.
Sembla que portin al front una etiqueta enganxada de “jo puc amb tot”. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Aquells qui conviuen amb
persones fortes poden acostumar-se tant que pensen que sempre ha de ser així.
Que, com és forta i pot amb tot, no s’ensorrarà mai i, per tant, s’hi poden recolzar.
</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">“Soc una boia” em diu una
dona. Quan li pregunto per què, em diu<span style="margin: 0px;">
</span>que el marit confia tant amb ella que s’hi repenja sense cap problema. M’explica
que, quan ell s’enfonsa, ella sap com treure’l cap a la superfície. Però, i si
és ella la que s’enfonsa? Ella és la boia i, si la boia s’enfonsa, s’emporta
cap a dins a qui té enganxat. Per tant, ha de sortir ella i ha de tibar cap
amunt al marit que també està enfonsat.<span style="margin: 0px;"> </span><span style="margin: 0px;"> </span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Si us sentiu boies, no
oblideu cuidar-vos i, com a mínim, heu de saber quanta gent es repenja damunt
vostre, perquè, arriba un moment que, sense ser-ne del tot conscients, tindreu
més pes del que podeu suportar. De vegades és necessari dir-li a algú que deixi
de repenjar-se. Si no ho feu, correu el risc que s’enfonsi tothom. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Si no sou boies, però sabeu
que al vostre voltant n’hi ha alguna, quan noteu que no està del tot bé, recordeu
que, encara que no ho demani, també li agraden les abraçades. Ara bé, hi ha dos
tipus d’abraçades, unes que donen i unes altres que demanen. Quan ens fan una
abraçada que dona, et transmet un “aquí estic” “confia en mi” Aquesta és
l’abraçada que vol una boia quan no està en plena forma. L’abraçada que demana
és la que transmet “et necessito” “posat bé perquè jo no sé com m’ho faré sense
tu” Aquesta no l’ajudarà gaire i millor no fer-la si la boia no està bé perquè
és carregar-li més pes al damunt. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13.33px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMpYneHeOmODeHdIwJP12wCuE1ht-LczUpGbiPa7SwtIGCez8qlP6HxKv9VdupGbNUoCBtMTMEuFbJRC2a3nmZhVO5PHUh80CO1xbMbY_uHADN-_aKL8qs-te2nBR5NQpEDn3HIMROMatq/s1600/26166062_10215014290134425_4293749766918197280_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="357" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMpYneHeOmODeHdIwJP12wCuE1ht-LczUpGbiPa7SwtIGCez8qlP6HxKv9VdupGbNUoCBtMTMEuFbJRC2a3nmZhVO5PHUh80CO1xbMbY_uHADN-_aKL8qs-te2nBR5NQpEDn3HIMROMatq/s320/26166062_10215014290134425_4293749766918197280_n.jpg" width="238" /></a></div>
<br />
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-79706811980834324552017-04-10T10:56:00.000+02:002017-12-27T22:45:48.863+01:00Camí cap a la depressió d’origen laboral.
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;">Tel. 937340239 - 657148304</span><span style="font-size: x-small;"><br /></span><span style="color: black; font-size: x-small;">e-mail: msegurar@terrassa.uned.es</span><span style="color: black; font-size: x-small;"> </span><br /><span style="color: black; font-size: x-small;">C/ Galileu, 345 1r, 2a<br /> 08224 - Terrassa</span><span style="color: black; font-size: x-small;"> </span></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Avui
en dia, encara hi ha qui creu que és qüestió de voluntat i d’esforç, també hi
ha qui es pensa que només és cosa dels neurotransmissors del cervell i que es
guarirà si es pren la medicació adequada i alguns volen afirmar-nos tot el
contrari, que no s’ha de medicar, i és que malgrat que es coneix la
simptomatologia de les persones deprimides, no és gens fàcil saber l’origen d'aquesta
malaltia a la qual està dedicat, aquest 7 d’abril de 2017, dia mundial de la
salut. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Les
causes de la depressió poden ser moltes, biològiques, socials o emocionals,
però algunes, malauradament, poden tenir l’origen en l’entorn laboral. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Tots
ens sentim, de tant en tant, malenconiosos o tristos, però aquests sentiments,
normalment, no duren gaire temps; el problema és quan la tristesa, la desesperació
o el pessimisme són tan intensos que impedeixen viure amb normalitat. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">No es
deprimeix ningú per un problema a la feina! Però si els conflictes són un
darrere l’altre i es perllonguen en el temps i, tot i l’esforç, les persones s’adonen
que no tenen cap control sobre la situació, amb el temps, es convertirà en
malaltia.</span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">La
depressió laboral no es produeix de cop i volta. Si el conflicte no es resol i
es cronifica és possible que es prenguin (conscientment o inconscientment) <span style="margin: 0px;"> </span>mesures poc ètiques, per exemple: manar feines
sense sentit, canviar de lloc treball o un control desproporcionat de les
tasques. Quan les persones es troben en aquesta situació el primer que fan és
intentar adaptar-se. Comencen a treballar sota pressió, a enfadar-se, a
protestar, a queixar-se. Pot ser que, si expliquen el que els passa, per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">desfogar-se</i>, els donin consells com
“passa del que et diguin” “tu fes la feina que has de fer i deixa’ls estar” o,
els darrers anys, “tu com a mínim tens feina!”. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Si el
problema laboral no s’aborda correctament (aquí ja, per part de la direcció) es
va a la feina amb angoixa. Les discussions i protestes augmenten el clima de
malestar i d’insatisfacció. Comença a haver-hi, a l’empresa, més baixes del
compte (per lumbàlgies, contractures musculars...). Tot i així, encara no són gaire
llargues, per la por a les conseqüències. </span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">I,
per últim, si la situació persisteix i l’angoixa, l’estrès o la ràbia viscuda
durant tants dies no han servit per res, és quan l’ansietat, l’esgotament i la
indefensió poden arribar a causar la depressió.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcfWMR8_Zf5s2UaaHM1ecSeL8bBH0en6-zYiwcNqmHJJRIRssLMFrvC5R_Ac_03wJM1CS7_xG8luuYsSBHolG8sQ_UpRV6xxocP5JGAEqSx5lvtoJbyRyxNIFaBJAfmCEQlOoMBdeHSODO/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcfWMR8_Zf5s2UaaHM1ecSeL8bBH0en6-zYiwcNqmHJJRIRssLMFrvC5R_Ac_03wJM1CS7_xG8luuYsSBHolG8sQ_UpRV6xxocP5JGAEqSx5lvtoJbyRyxNIFaBJAfmCEQlOoMBdeHSODO/s1600/Captura.PNG" /></a></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-61965156497523705182017-03-27T22:20:00.000+02:002017-03-27T22:20:03.873+02:00ADDICTES A DIR PARAULES QUE FAN MAL<div class="text_exposed_root text_exposed" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Article del Diari del Vallés de 25 de març de 2017</span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> Parlar és una activitat plena d’ambigüitat i, probablement, la que més ens diferencia de la resta d’espècies del planeta. Quan les paraules és combinem correctament transmeten coneixements i emocions. <b>Però quan una paraula ha sortit de la nostra boca, no només és nostra, també és de l’altre. Algunes paraules curen, d’altres fan molt mal, però quan ja estan dites, dites queden i és que, c</b></span><span class="text_exposed_show"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b>ontràriament al que es diu: les paraules no se les emporta el vent. </b> Hi ha qui, apel·lant a la sinceritat, pràctica la incontinència verbal per dir tot el que pensa, però la sinceritat no és dir tot el que es pensa; és no dir, mai, allò que no es pensa. Quan es parla des de la frustració i des de la impotència, es vol (conscientment o innocentment) fer mal, pretendre que, qui escolti, pateixi. L’enuig és una emoció tan forta que col·lapsa les altres i, el que és pitjor, es generalitza a totes les situacions. Si ens acostumen a fer que les paraules neixen de la nostra ràbia serem sempre els seus esclaus. Perquè el costum de deixar-nos anar verbalment és additiu i en totes les addiccions passa el mateix, primer obtenim plaer però, si quedem enganxats, es fa per necessitat. <br /> “Em vaig quedar descansat quan li vaig dir el que pensava” hem escoltat tots alguna vegada i, probablement, és veritat, però el perill és quan només ens quedem descansats i no resolem (o superem) el conflicte perquè correm el risc d’anar per la vida dient el que no toca i a qui menys s’ho mereix. Quan la necessitat de llençar paraules ofensives que fixada dins del cervell es deixa anar constantment.<br /> De la mateixa manera que, els alcohòlics comencen bevent quan tenen ocasió de fer-ho, però després, ja beuen per apaivagar el malestar quan alguna cosa no va bé i, finalment, necessiten crear-se ocasions per beure; els llançadors de paraules ofensives fan el mateix, es creen, ells mateixos, situacions i motius per deixar-se anar de la llengua i fan mal a les persones que estimen. Sovint, els addictes, siguin del tipus que siguin, no s’hi reconeixen, no creuen que el problema estigui en ells, pensen que són els altres. Família, companys de feina o amics podran acabar sent receptors de les paraules que fan mal i que el vent no se les emportarà. Fins al dia en què, el llançador de paraules ofensives, es quedi sol i, d’aquesta manera, trobi més motius per seguir-les llençant. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6ALe8qfVzy0yamZObgNz_MhQkGnSWHi6qiZRzwClUte9WUY9TWqQ6X3qGJCMpQLosp9uCfW_TsD4B1Bk1AGu6NrVCt6To7JlC_HzQMmY9MOOHZdZgvFCSYZRvH6JO70ExhobycWrW33c/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6ALe8qfVzy0yamZObgNz_MhQkGnSWHi6qiZRzwClUte9WUY9TWqQ6X3qGJCMpQLosp9uCfW_TsD4B1Bk1AGu6NrVCt6To7JlC_HzQMmY9MOOHZdZgvFCSYZRvH6JO70ExhobycWrW33c/s320/Captura.PNG" width="153" /></a></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br />Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-31383483522903234582017-02-26T11:05:00.001+01:002017-02-26T16:58:41.835+01:00LA MEDITACIÓ <span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Tel. 937340239 - 657148304</span></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">e-mail: msegurar@terrassa.uned.es </span></span></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><br /></span></span></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">
</span></span></span></span><br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Et sents estressat o esgotat? Potser la meditació pugui ajudar-te. Avui en
dia, s'utilitza com una teràpia complementària per millorar, en general, la
salut i la sensació de benestar. La meditació és una pràctica que està
desenvolupant una gran popularitat en l'última dècada. S'està fent cada vegada
més accessible a causa del gran nombre d'instructors i persones qualificades
que s'estan formant en la matèria, convertint-se així en un fenomen global. L'objectiu
és reduir els nivells d'estrès i modificar les emocions. S'aconsegueix un estat
de relaxació i es pot millorar la salut i el benestar d'una persona.</span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">
</span></span></span></span>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">Les pràctiques de meditació modernes tenen el seu
origen en religions asiàtiques i tradicions espirituals. Avui en dia, milers de
persones de diferents cultures de tot el món mediten, pel que si t’estàs plantejant
intentar-ho, mai no estaràs sol.</span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: xx-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">La Meditació als Matins de Radio Vila</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">https://www.facebook.com/mati.segura2/posts/10212209803024000?notif_t=like&notif_id=1488053676675704</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><div class="separator" style="clear: both; line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoFtmG5cS9ec4tpm2Xs9EjvCwJmhNS2ltGdkUchr30owipq367vxu8MVlRiQWLeqppUyunThCRtxEc81W7f9TKX2fB5Lfy7QP9S1SRZC8iwlx4X8vzbRh04ncjF0A_IihqLxQtdTQngdAC/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoFtmG5cS9ec4tpm2Xs9EjvCwJmhNS2ltGdkUchr30owipq367vxu8MVlRiQWLeqppUyunThCRtxEc81W7f9TKX2fB5Lfy7QP9S1SRZC8iwlx4X8vzbRh04ncjF0A_IihqLxQtdTQngdAC/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
</span><div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOG_video_class" contentid="UPLOADING" height="266" id="BLOG_video-UPLOADING-0" width="320"></object></div>
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br /></span></div>
</span></span></span></span><b></b></div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-31663063478960352422017-02-20T09:37:00.000+01:002017-02-20T22:30:55.540+01:00Queda’t amb un amant imaginari<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Tel. 937340239 - 657148304</span></span></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">e-mail: msegurar@terrassa.uned.es </span></span></span></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><br /></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"></span></span></span></span><br />
<div class="separator" style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYGpNQEic6HIC5TbLPX7SiIZ5p1wV5eQggNriGPs0TwwVoq6Cq0KMsrO5AzbdSu8n6QYMhLJHYCHXxsQgecfJAot-WHta6SkHSsvYlDsLLUOjDm_gcqOQYwcOtTLF_IaWi-tE4IZHovpRy/s1600/Captura1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYGpNQEic6HIC5TbLPX7SiIZ5p1wV5eQggNriGPs0TwwVoq6Cq0KMsrO5AzbdSu8n6QYMhLJHYCHXxsQgecfJAot-WHta6SkHSsvYlDsLLUOjDm_gcqOQYwcOtTLF_IaWi-tE4IZHovpRy/s320/Captura1.PNG" width="320" /></a></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">
</span></span></span></span>
<div class="separator" style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJGmUJmqEKHDQj24eTSaiAsMlceoZORX6GJIznEerlOV-S1RVWH44ISn1C9G-SaEy3JGqVt81MN7Qh9A5BG3bVsIBjoW6_Tjz-WtsEok8wJK9Vt7k8U15jW61l2KKvyevUKrrTxVjpvJ5/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJJGmUJmqEKHDQj24eTSaiAsMlceoZORX6GJIznEerlOV-S1RVWH44ISn1C9G-SaEy3JGqVt81MN7Qh9A5BG3bVsIBjoW6_Tjz-WtsEok8wJK9Vt7k8U15jW61l2KKvyevUKrrTxVjpvJ5/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; margin: 0px;">
</span></span></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Article del 7 de febrer 2017</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">“La imaginació consola a
l'ésser humà pel que no és; el sentit de l'humor li consola pel que és” va dir
Francis Bacon. Imaginar, qui no ho ha fet alguna vegada quan no som com
nosaltres voldríem ser? </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Imaginar, és a dir, crear
una imatge dins del cap de fets o situacions que no són (de moment) reals és
una capacitat que els humans desenvolupem des de ben petits. Els infants creen
jocs simbòlics en els que són pirates, metges, prínceps, pares o mares i
infinitats de personatges més. Les persones creatives tenen gran imaginació, sigui
per escriure una novel·la o per trobar<span style="margin: 0px;">
</span>solucions que altres no sabríem trobar. <span style="margin: 0px;"> </span>Però, quan la imaginació no va acompanyada
d’una voluntat real de canvi és només, com deia el filòsof anglès, un consol
pel que no som.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Gairebé tothom, alguna
vegada, hem tingut la necessitat de consol del que no som, sobretot en aquells
moments que ens sentim sols. Imaginem que tenim molts amics, moltes relacions
socials i, també, que tenim un amant pendent de nosaltres. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Sempre hi ha qui ha portat la fantasia de l’amor a l’extrem com:
la noia que s’enviava flors a si mateixa amb una targeta del suposat amant
secret o el que, al vespre abans de plegar de la feina, es deixava dins del calaix
de l’oficina missatges escrits d’una admiradora, que mai no va existir, i que
al matí els llegia emocionat. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">És clar que, totes aquestes
coses, passaven abans que s’inventés l’app Invisible boyfriend/girlfriend on
pots construir-te un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">novio/a </i>a la
teva mida que, en realitat, és un programa d’ordinador dissenyat per a simular
una conversa com si es tractés d’un enamorat real. Fins ahir, no coneixia
l’existència d’aquesta aplicació però vaig pensar que seria un bon negoci,
perquè s’aprofita de les persones que tenen necessitat d’afecte. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">Per sort, com en totes les
coses, la gran majoria d’usuaris <i style="mso-bidi-font-style: normal;">jugaran</i>
una temporada fins que es cansin i no tindrà cap més conseqüència però, aquests
no seran el veritable negoci de la plataforma, els que els faran guanyar diners
seran aquells que el seu problema és que no saben enfrontar-se a les relacions
reals i, lluny d’imaginar-se solucions creatives es quedaran en l’etern consol
d’una relació inexistent però que, durant una estoneta, els fa creure que és
veritat. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">En aquest cas, com en tants
d’altres, el problema no l’han portat les noves tecnologies. Sentir-se sol i
amb manca d’afecte ha existit des de sempre, però aquesta aplicació és una bona
eina per no posar-hi solució. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; margin: 0px;">De totes maneres, penso que,
els creadors d’aquesta app són més honrats que els d’altres portals d’internet.
D’entrada et diuen que només és virtual. Algunes pàgines et fan creure que
trobaràs l’amor de veritat. </span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comTerrassa, Barcelona, Espanya41.563211 2.008874699999978541.515684 1.9281936999999785 41.610738000000005 2.0895556999999787tag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-31327042435146463392017-02-08T13:00:00.000+01:002017-02-16T13:32:27.626+01:00SEXUALIATAT DESPRÉS DEL CÀNCER<div lang="en-US">
<span style="font-size: 18pt;"><strong><span lang="en-US">Fundació Oncolliga i Espai La Terra</span></strong></span></div>
<h3 lang="en-US" style="margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A l'Espai de Salut amb col·laboració de la Unitat de Salut Comunitària i Benestar de l'Ajuntament de Sant Boi, parlem amb la psicòloga, terapeuta sexual i col·laboradora de la Fundació Oncolliga Mati Segura.</span></span></h3>
<h3 lang="en-US" style="margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El càncer i el seu tractament poden afectar a la sexualitat. La Fundació Oncolliga té per finalitat l'atenció psico-social a la persona diagnosticada d'una malaltia oncològica i a la seva família durant tot el procés de la malaltia, alhora que realitza activitats de divulgació, prevenció i rehabilitació. Per resoldre dubtes sobre aquest tema hem convidat avui a la col·laboradora d'Oncolliga, psicòloga i terapeuta sexual, la Mati Segura.</span></span></h3>
<h3 lang="en-US" style="margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial";">Podeu escoltar l'entrevista al link.<a href="http://www.ivoox.com/espai-la-terra-dimarts-7-febrer-audios-mp3_rf_16863069_1.html">http://www.ivoox.com/espai-la-terra-dimarts-7-febrer-audios-mp3_rf_16863069_1.html</a></span></span></h3>
<h3 lang="en-US" style="margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman";"><span id="goog_559363060"></span><span id="goog_559363061"><br /></span></span></span></h3>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzhyphenhyphenQzqI-hlgYgMqSs5sVl9zwGgoixa2QgY_LdgWvVQQC0UU4n3bk1pdQpdBWxkY-YgfgwqUbpP6PQBt7KZQigvQbDAWOi3dLhyphenhyphenC82CuFkSTf7XY6U3QwmySqP2kJKQNU1T1F7KmQeBijq/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzhyphenhyphenQzqI-hlgYgMqSs5sVl9zwGgoixa2QgY_LdgWvVQQC0UU4n3bk1pdQpdBWxkY-YgfgwqUbpP6PQBt7KZQigvQbDAWOi3dLhyphenhyphenC82CuFkSTf7XY6U3QwmySqP2kJKQNU1T1F7KmQeBijq/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
<h3 lang="en-US" style="margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="color: black;"></span></h3>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-73740565288647890702017-02-02T09:50:00.000+01:002017-02-16T13:32:41.290+01:00Superar una ruptura de parella<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; margin: 0px;">La ruptura d'una parella s'assembla a la pèrdua d'un familiar
però durant un temps de període més breu. El dolor que se sent en aquell
moment pot ser equivalent en grau i intensitat, però quan mor un familiar s'abandona tota esperança i no hi ha més
remei que acceptar-ho amb el temps però, en una ruptura de parella traumàtica
es pot mantenir l'esperança i per tant es pot perpetuar el dolor en el temps
perquè se segueix vivien en el passat.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; margin: 0px;"><br />
El que costa més en les separacions <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">es</span></span>
quan la persona té la creença de "jo no seré capaç" perquè, en
realitat, se n'educa per creure que som més fràgils del que realment som.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; margin: 0px;"><br />
Superar una ruptura de parella: Escolteu el programa de l'ofici de viure de
Catalunya Ràdio</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<a href="http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/lofici-de-viure-com-superar-una-ruptura-de-parella/audio/912729/"><span style="color: blue; font-family: "calibri";">http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/lofici-de-viure-com-superar-una-ruptura-de-parella/audio/912729/</span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikOAR-Ja5N308OxYB8jgNBViRlrP5TpNBoWhfsSbsLzjQlEv0wK-Xxg-OnpAu0oLRLetcviMngm5CZPVX1RULdUHlElkzn1r18qv7HqpJY9NUDoyMmY-RYeAtOoNauJwhbpa-O26qNAydS/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikOAR-Ja5N308OxYB8jgNBViRlrP5TpNBoWhfsSbsLzjQlEv0wK-Xxg-OnpAu0oLRLetcviMngm5CZPVX1RULdUHlElkzn1r18qv7HqpJY9NUDoyMmY-RYeAtOoNauJwhbpa-O26qNAydS/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk8a1WYZs2ulABdYBMqqiaUQsYSN958XaFudNTm9dDkPqPLKnuvHRo6ReUPqU_f5efOfq73yointL2JgvYIOelJtbZ8_-gxtW2jWmhNETBQPK3FgCQv53I1RZ8Go7oIL3zkrWWZjOGnsN6/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk8a1WYZs2ulABdYBMqqiaUQsYSN958XaFudNTm9dDkPqPLKnuvHRo6ReUPqU_f5efOfq73yointL2JgvYIOelJtbZ8_-gxtW2jWmhNETBQPK3FgCQv53I1RZ8Go7oIL3zkrWWZjOGnsN6/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike><br /></strike>
Mati Segurahttp://www.blogger.com/profile/15424950160726463395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-58757989392136723982017-01-30T09:57:00.002+01:002017-01-30T09:57:19.791+01:00Qui t'aconsella un ou de jade a la vagina?
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Millor sexe: un ou de jade dins la vagina <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(<span style="margin: 0px;">Better</span> <span style="margin: 0px;">Sex</span>: Jade <span style="margin: 0px;">Eggs</span>
<span style="margin: 0px;">for</span> <span style="margin: 0px;">Your</span>
<span style="margin: 0px;">Yoni</span>) </i>A escrit <span style="margin: 0px;">Gwyneth</span> <span style="margin: 0px;">Paltrow</span>.
La controvertida actriu que escriu, des de fa algun temps, un blog on ens dóna
consells sobre sexualitat. Si mirem per <span style="margin: 0px;">google</span>,
veure'm que hi ha diverses pàgines que relacionen aquesta pràctica amb el Tao
i, els que som de cultura occidental podem intuir que, <span style="margin: 0px;">potser</span>, va bé per enfortir la musculatura
pèlvica. No sé quina formació té <span style="margin: 0px;">Paltrow</span>
en sexualitat, segurament cap, però dóna consells (alguns tan bèsties com
rentar-se la vagina amb vapor d'aigua) </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">La sexualitat, un dels aspectes més complexes de les persones,
és un camp on més gent que s'hi atreveix a posar-s'hi i, no només escriuen
consells al blog, també hi ha qui s'ofereix per fer algun tipus de teràpia.
Moltes vegades, senzillament no va bé, però per <span style="margin: 0px;">desgracia</span>
poden fer molt mal. Per exemple, no és infreqüent que vinguin persones després
d'una teràpia sexual en què els han prescrit començar per carícies sensuals
mútues, que la parella haurà d'anar augmentant progressivament d'intensitat,
per afavorir el desig sexual; una bona pràctica però, que pot ser nefasta si no
s'ha avaluat el motiu de la manca de desig. Per exemple, fa pocs dies em va
venir a consulta una noia molt preocupada perquè la seva parella li reclamava
més sexe, havien estat fent els exercicis que he comentat però per a l'única
cosa que van servir és perquè ella és sentis molt pitjor, ja que el problema no
era la manca de desig sexual, sinó que hi havia una relació abusiva que la
suposada terapeuta no ho va tenir en compte. Ella no tenia cap problema sexual sinó
que la relació, en la qual estava, era problemàtica. Ningú no en té ganes en
segons quines situacions! </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;">Malauradament, no són casos aïllats, recentment el Col·legi
oficial de psicòlegs de Madrid ha denunciat a una <span style="margin: 0px;">Coach</span> que ofereix teràpia per deixar de ser
homosexual. Desconec com és la formació que ha rebut aquesta terapeuta per fer
de <span style="margin: 0px;">coach</span>, però aquesta noia es permet
oferir un servei aprofitant-se de la vulnerabilitat de les persones i, a més a
més, a diferència del que ens passa als metges, psicòlegs, pedagogs o treballadors
socials; aquests terapeutes no disposen de cap formació reglada, ni pertanyen a
cap col·legi professional, ni hi ha cap normativa que reguli la seva professió
i, per tant, només se'ls pot sancionar per intrusisme professional. La teràpia
de canvi d'orientació sexual, senzillament, no es pot fer, no és teràpia és
homofòbia. Tots els intents per canviar l'orientació sexual de les persones han
resultat inútils. Però, tal com va sortir publicat la setmana passada a
l'article del diari Ara, inútils però no innòcues.</span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica","sans-serif"; margin: 0px;"><span aria-live="polite" class="fbPhotosPhotoCaption" data-ft="{"tn":"K"}" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><div class="text_exposed_root" id="id_588eff3adc6681e92726550">
Article del Diari del Vallés de 27 de febrer 2017</div>
<div class="text_exposed_root">
<br /></div>
</span></span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfesPY7PNHKVath5pKC_NaJkx9O7lPTAI_5FBKoQ2FBEp-bcA1Ma4h791uwN78we_O1MPiDZz6dXRfDmqt1M8LI6tvSLZhPtUhK16SGBLYn8psEGdzbqjwSSe2z1rGIgESoek5rVScQBar/s1600/16265839_10211942088211297_2144010386731951408_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfesPY7PNHKVath5pKC_NaJkx9O7lPTAI_5FBKoQ2FBEp-bcA1Ma4h791uwN78we_O1MPiDZz6dXRfDmqt1M8LI6tvSLZhPtUhK16SGBLYn8psEGdzbqjwSSe2z1rGIgESoek5rVScQBar/s320/16265839_10211942088211297_2144010386731951408_n.jpg" width="320" /></a></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-90891383369852424342017-01-22T19:05:00.000+01:002017-02-16T13:33:07.465+01:00Compra compulsiva d’amor<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">“No tenim relacions, tenim connexions<span style="margin: 0px;">"</span> sentencia <span style="margin: 0px;">Zygmunt Bauman</span>, <span style="margin: 0px;">sociòleg</span>
però també filòsof, que ens ha deixat a l'edat de 91 anys. Es recordarà a <span style="margin: 0px;">Bauman</span> com l'autor de modernitat líquida,
concepte que fa servir per parlar d'una societat canviant i inestable on, el
que era sòlid, ara ja no ho és. <span style="margin: 0px;">Bauman</span> va
desenvolupar una idea: tot és fugaç, fins i tot els vincles sentimentals són
consum. Pensava que les xarxes socials són una trampa on és tan fàcil afegir
amics com esborrar-los. Al carrer, a la feina o en grups d’amics; fa falta
establir diàleg i mantenir una interacció raonable però a la xarxa no fa falta
aprendre habilitats socials. Per relacionar-nos tan sols s’ha de saber clicar.</span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;">No
sóc tan crítica com <span style="margin: 0px;">Bauman</span> amb les xarxes
socials però no podem passar per alt la tendència de comprar amor com aquell
qui compra un producte que veu a l’aparador. Meetic, </span><a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&sqi=2&ved=0ahUKEwjs14Gh5MPRAhXMvRQKHXN-CxIQFggpMAI&url=https%3A%2F%2Fm.badoo.com%2F&usg=AFQjCNFKGUJF1QBa0WIjUdEvZHjpKc2bjQ&sig2=UPmuHbYSQbEqPj5GxmCyZw&bvm=bv.144224172,d.bGs"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px; text-decoration: none;">Badoo</span></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"> o
eDarlingvenen amor (o sexe) fugaç; no costa aconseguir-ho, però tampoc no costa
gens deixar-ho si pressentim que ens requereix el més mínim esforç. Pot anar
bé, és clar que sí! Però també hi ha el risc de caure en la compra compulsiva
de l'amor on es tenen molts encontres (moltes connexions) sense establir cap
vincle.</span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br />
<span style="color: black; margin: 0px;">"La promesa d'amor és com
qualsevol altra mercaderia" "sedueix i atreu perquè és desig sense
espera", explica <span style="margin: 0px;">Bauman</span> al llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amor líquid</i>, sobre la fragilitat dels
vincles humans "vivim en una cultura partidària de productes ja preparats
per al consum immediat, de solucions ràpides, de satisfacció instantània,
resultats sense esforç, receptes infal·libles i garanties de devolució de diners".
En l'amor fem el mateix. Adquirim un producte <span style="margin: 0px;">fascinats</span>
per la publicitat i, quan veiem que no va tal com nosaltres volem, ens frustrem
i el retornem però, tot i la frustració, seguim buscant la solució ràpida. Com
aquell qui compra una dieta i una altra creient que algun dia en trobarà una
que li permetrà aprimar-se en pocs dies. </span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; margin: 0px;"><br />
L'amor en xarxa crea unes falses expectatives d'èxit per aconseguir una relació
sense esforç, com en un negoci on, fan creure que, hi ha molt per triar.
"L'amor fa por" diu el professor de filosofia de la UNED Antoni
Sánchez, "busquem una seguretat però l'amor en xarxa és la seguretat de
persones totalment insegures". Segons <span style="margin: 0px;">Bauman
e</span>s busca amb insistència la relació sentimental però es marxa a la primera
de canvi perquè no volen córrer riscos. La persona <span style="margin: 0px;">líquida no suporta el risc</span> i el perill que
comporta una relació i com que no pot assegurar-la la deixa. El compromís dura
només mentre hi ha expectativa d'èxit.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMN_sGd_271iqu6BfU_-Z0c3AFT-P77244QEmN-N5exoXvApaBJy66q1MqIIWAGsPHuxAS1DO2O4C8lOwhQ02ylZvtCpchQY3KgpwhtjI5xJRmekb_2v_21EaDqu3Wwqb9M5JAth9H0nmz/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMN_sGd_271iqu6BfU_-Z0c3AFT-P77244QEmN-N5exoXvApaBJy66q1MqIIWAGsPHuxAS1DO2O4C8lOwhQ02ylZvtCpchQY3KgpwhtjI5xJRmekb_2v_21EaDqu3Wwqb9M5JAth9H0nmz/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Diari del Vallés, 20/01/2017</div>
<br />
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-47428358208670060902017-01-18T12:33:00.000+01:002017-02-16T13:33:40.026+01:00Quan no n'hi ha prou amb el sentit comú.<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>"Dóna'ns un consell per superar la tornada a la feina després de festes" Em van preguntar per escriure un reportatge on es parlaria sobre l'estrès de Nadal i la tornada a la feina. Sempre m'ha costat molt donar aquests consells, perquè resulta tan obvi!, tothom sap que ens hem d'agafar les coses amb calma, que hem de prioritzar, que hem de guardar-nos temps per descansar. Mai no m'han agradat els <span class="text_exposed_hide">...</span><span class="text_exposed_show">manuals on s'expliquen les claus per la felicitat. Em sembla que, avui en dia, la gent sap de sobres que ha de tenir bons hàbits alimentaris, que ha de fer exercici, que ha de deixar el tabac, que ha que cultivar les amistats, que ha de somriure, que ha de buscar moments per gaudir de la família. Tot això és de sentit comú! No? Com és que no ho fem? Com és que malgrat saber el que hem de fer no sempre som capaços de fer-ho?</span><br />
<span class="text_exposed_show"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="text_exposed_show"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfRQyK-5vp5hzslinA_kzQ00q2twOU2UJU42uj9SuvTTR0GsMTFBdSPlswUyJkU8VVO3wORGeD5VwcRwLRxkmHP_mXOZPdkk2bXEr_BEJJbOVtVjbWp_8bRoqZRyJ9HA_gUhmP5A2j-7z2/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfRQyK-5vp5hzslinA_kzQ00q2twOU2UJU42uj9SuvTTR0GsMTFBdSPlswUyJkU8VVO3wORGeD5VwcRwLRxkmHP_mXOZPdkk2bXEr_BEJJbOVtVjbWp_8bRoqZRyJ9HA_gUhmP5A2j-7z2/s320/Captura.PNG" width="103" /></a></span></div>
<span class="text_exposed_show">
</span>
<br />
<div>
<span class="text_exposed_show"><br /> Normalment les persones, gairebé sempre, fem el que hem de fer i ens les arreglem prou bé nosaltres soletes, però les inseguretats, les pors, o les creences irracionals sobre el que creiem que està bé o que no està bé no ens deixen actuar com nosaltres voldríem. Quan estem bé som capaces de seguir la dieta que ens hem proposat o tenim ganes de fer exercici. No ens costa trobar-nos amb els amics, ni reservar moments per estar amb parella i som capaços de canviar les situacions de la nostra vida si les que tenim no són les que volem.<br /> L'anomenada psicologia del sentit comú (Folk Psychology) es basa en l'experiència, l'educació o la tradició i és imprescindible i necessària per al dia a dia, perquè si ens fixem en el que va bé, suposem que a nosaltres també ens anirà bé. Potser és aquesta la clau per saber quan hem de buscar ajuda; quan els bons consells que ens donen la família, amics i coneguts no ens serveixen per res perquè ens diuen el que ja sabem. Tots voldríem trobar una fórmula general que servis per tothom però, de vegades hem de passar del general al particular on cada persona és món on i no hi ha formules que serveixin per tothom.<br /> Quan estem bé tots sabem el que hem de fer per estar contents però dir-li a un deprimit que s'esforci a estar content és com dir-li a un sec que s'esforci per mirar un quadre. Quantes vegades no ens hem queixat d'aquella amiga que cau una vegada i una altra en la mateixa relació tòxica? "I mira que li hem dit vegades" lamentem quan veiem que repeteix el mateix error o els sermons que repetim als nostres fills quan veiem que, malgrat que seguim fil per randa els millors consells pedagògics no es posen a estudiar?<br /> Quan amb el sentit comú no n'hi ha prou, el més fàcil és donar la culpa al deprimit, a l'amiga que no sap com deixar la relació, o als pares del fill que no estudia (o a nosaltres si ens trobem en aquest cas). Però, el fumut és que donar culpes a qui sigui no soluciona problemes. Resumin, quan hem de buscar ajuda? Quan ens falla el sentit comú i no podem fer el que ja sabem que hauríem de fer.</span><br />
<br />
Diari del Vallés, 13 de gener 2017</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-54372906155745732972016-02-07T22:15:00.001+01:002016-02-07T22:15:11.804+01:00TRAGÈDIA I COMÈDIA<br /> Tot i que per viure feliços cal que ens mostrem tal com som i que visquem sense disfresses, quantes vegades no hem de posar-nos una màscara i fer una cara que no és la nostra? Ens la posem com a mecanisme de defensa, com a instint de conservació, per protegir l’autoestima o, senzillament, perquè hi ha situacions en les quals no vull (o és millor no) mostrar el meu estat d’ànim. Sempre hi ha moments en <span class="text_exposed_hide">...</span><span class="text_exposed_show">els quals és necessària però si la portem sempre posada i ens neguem a treure-nos-la ens donarà una falsa sensació de seguretat i, amagats darrere, potser arribem a viure en permanent solitud emocional, perquè sense adonar-nos-en, les persones que ens estimen, amb el temps deixen de fer-ho perquè no saben com arribar a nosaltres. </span><br />
<span class="text_exposed_show"><br /> Darrere de la mascara, sempre hi ha unes ganes de mostrar-nos de manera diferent a com som, el que passa és que, les màscares emocionals, a diferència de les reals, ningú no les pot veure. Segons els etòlegs, els humans vam començar a fer servir màscares quan vam tenir consciència de nosaltres mateixos, i, gairebé, totes les cultures les han utilitzades per rituals o festes. Per tant, sembla ser que disfressar-se forma part de la manera de ser dels humans. </span><br />
<span class="text_exposed_show"><br /> Les màscares emocionals, a diferència de les reals, no es veuen. Aquelles persones que, aquest cap de setmana, es posin la disfressa no enganyen ni s’enganyen. </span><br />
<span class="text_exposed_show"><br /> Tot i que el Carnestoltes originàriament era la festa de disbauxa abans de l’abstinent quaresma, avui, els motius per celebrar-lo ja no són els mateixos. </span><br />
<span class="text_exposed_show"><br /> Les màscares de Carnaval són visibles. Darrere hi poden haver moltes emocions. Per alguns serà una bona oportunitat de poder ser un altre, de desinhibir-se, d'alliberar-se de tensions emocionals i socials, de denunciar fets que no agraden o, senzillament, una oportunitat per compartir l’alegria amb amics i passar-ho bé. Però darrere de les màscares emocionals, les invisibles, només hi ha una emoció, la por. </span><br />
<span class="text_exposed_show"><br /> Tant de bo tots siguem capaços de lluir les disfresses ben visibles, de les que es poden posar i treure quan nosaltres volem!</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijy_6qpyN7zS44Z79siagGgYPZfEJpr9AqzVs1PMmZJSejvcQAJRIpCIudRFMa8X-7R3uz3kVJGHZ9SuoPU5iMZpsUyoYi11-3CTXuRDKpUBmd_8l7S420yjMmiGwHZmo-JIfyeV4njMBI/s1600/%25C3%25ADndex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijy_6qpyN7zS44Z79siagGgYPZfEJpr9AqzVs1PMmZJSejvcQAJRIpCIudRFMa8X-7R3uz3kVJGHZ9SuoPU5iMZpsUyoYi11-3CTXuRDKpUBmd_8l7S420yjMmiGwHZmo-JIfyeV4njMBI/s320/%25C3%25ADndex.jpg" width="160" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-16277032933552560122015-12-27T22:45:00.001+01:002017-02-16T12:45:00.890+01:00MURS EMOCIONALS:LES PRESONS DE LA POR<div align="JUSTIFY" dir="LTR">
<span style="font-family: "arial";">"Quan algú de mitja edat escenifica un mur respecte als desconeguts o parella, podríeu fer-ne un article? "Pregunta una persona que llegeix aquest diari. I jo penso: que difícil de contestar sense saber quan el va aixecar. De què es vol protegir? Qui li ha fet mal? Però després, m’adono que, tots els murs tenen la mateixa raó de ser, el dolor. Quan aixequem un mur sempre és perquè ens han fet patir. De fet, són la millor protecció per no sentir més dolor, el problema ve quan no ens adonem que les fortaleses que eviten el dolor també eviten l’amor. Aquells que es resisteixen a enderrocar el mur, per por de patir, amb el pas del temps, començaran a trobar a faltar alguna cosa, però potser, ja no seran capaços de recordar què era. Es faran immunes al dolor però incapaços de gaudir. S’intenta buscar la felicitat dins de la presó, però no hi és. És una construcció de por que no deixa passar cap emoció "que no m’afecti" diem. I arriba a no afectar. El que passa és que, ens agradi o no, som éssers socials i <a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack">éssers emocionals, i quan es decideix no estimar per no patir es viu amb </a>amargura. Diu el psiquiatre Rogeli Armengol que el contrari de l’alegria no és la tristesa, el contrari de l’alegria és l’amargura. Quan hi ha tristesa la persona pateix, però hi ha consciència de pèrdua, durarà un temps (si la pèrdua és important durarà molt temps) però és viscuda des de fora del mur i no impedeix tornar a estimar, (a més, si la tristesa és massa intensa hi ha medicació però per l’amargura no hi cap altre remei que la ferma voluntat de la persona d’enderrocar la por i sortir-ne). La persona amargada no està mai contenta. Ningú no busca el dolor però és impossible no conèixer-lo. Segons Armengol, aquelles persones que busquen la felicitat deixen de gaudir de la que tenen ja sigui poca o molta. Potser aquesta és l’única manera d’enderrocar el mur, perdre la por a gaudir, encara que, de moment, sigui poc. </span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-53165987900945966042015-11-14T00:16:00.003+01:002015-11-14T00:32:29.216+01:00CANTEM JUNTS<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<u><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span></u> </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Podem pensar diferent però cantem junts. No
necessito paraules” va dir la cantant Lidia Pujol al concert “País Petit” quan
va cantar la cançó “L’arbret” juntament amb Maite Martin. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La música comparteix les mateixes àrees del
cervell que l’emoció, el sistema límbic, una part, evolutivament, molt més
antiga que les àrees de la raó. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Potser és la mania, que tenim algunes
persones, de voler demostrar-ho tot científicament, fins i tot el que sentim,
que cada vegada hi ha més estudis que ens mostren relació entre la musica i
l’estat d’ànim o, la cooperació entre persones. I ens preguntem: com és que la
música ens fa sentir bé? <o:p></o:p></span></div>
<br />
<pre style="mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Des de la psicologia del desenvolupament sabem que, naixem amb alguns <span style="color: #222222;">reflexos innats, per exemple ningú no ens ensenya a succionar, però ho fem i podem alimentar-nos els primers mesos vida. Ningú no ens ensenya a tenir por, però els nadons s’espanten quan senten un soroll massa fort i serveix per protegir-nos dels perills. Totes les societats humanes que s’han estudiat tenen musica. Els sons suaus, els “non-non non-non”, que fem quan tenim un menut entre els braços, tenen el poder de calmar-los des de els primers moments vida. De fet, avui en dia, gràcies a les imatges cerebrals sabem <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>que, la música, ens provoca plaer, ja que, quan escoltem melodies agradables el nostre cervell allibera dopamina de manera molt similar que quan un menjar ens agrada o quan tenim sexe i, a demés, inhibeix els neurotransmissor que provoquen l’estrès. <o:p></o:p></span></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Però la ciència, no tant sols s’ha preocupat dels beneficis d’escoltar música, també ha volgut saber que passa quan cantem, i més contretament, quan cantem varies persones juntes, és a dir, quan cantem a cor. <o:p></o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Des d’un punt de vista evolutiu, la característica que ha permès que la nostra espècie no s’extingeixi és ser essers socials. Per sobreviure com espècie ens necessitem els uns als altres. Per tant, no és estrany que, l’evolució faci que les aquelles activitats que fem en grup, ens facin sentir millor i augmenti cohesió entre les persones. <o:p></o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">L’investigador de la Universitat de Frankfurt </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Günther Bastian, explica que cantar enforteix el sistema immunològic. Per comprovar-ho <span style="color: #222222;">va agafar mostres de sang de cantaires d’un cor abans i després d'assajar. El resultat va ser que després de l’assaig les concentracions de inmuniglobina havien augmentat.<o:p></o:p></span></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Per l’especialista en neurociència musical Jordi A. Jauset, cantar junts ajuda a establir relacions de confiança i de cohesió amb els companys i, fins i tot, de generositat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">De fet, la ciència només vol demostrar el que ja hem experimentat les persones que cantem a una coral i, pel que sembla, ha estat així des de sempre, perquè ja Plató defenia la música i sobre tot el cant per ser bons ciutadans. Els grecs ja ho van dir tot! <o:p></o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZn1s9nzoMHDVq8tg95oIoGXqZObAW_nz3grbuXYhmL6tshhb7n6LpNkYn1nr-hWo10VLDusFz-OltMhBMxZrBjqWGHIOt5nMucVIcI5NOLG1auc8Txp3BlsGBm45O1nljnbkcvShfjceu/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZn1s9nzoMHDVq8tg95oIoGXqZObAW_nz3grbuXYhmL6tshhb7n6LpNkYn1nr-hWo10VLDusFz-OltMhBMxZrBjqWGHIOt5nMucVIcI5NOLG1auc8Txp3BlsGBm45O1nljnbkcvShfjceu/s400/Captura.PNG" width="400" /></a></div>
</o:p></span></pre>
<pre style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></pre>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-46446157560118003802015-11-07T00:35:00.001+01:002015-11-07T00:41:31.089+01:00 PROHIBIT ESTAR CONTENT <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">PROHIBIT ESTAR CONTENT</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> Rieu, rieu; que ja plorareu. Primer
l’obligació que la devoció. El que avui són rialles, demà seran
ploralles. I, el més fort de tots. Qui et vol mal et farà riure, qui et
vol bé et farà plorar. Són exemples de missatges que, algunes persones,
reben i que el cervell interpreta com: prohibit estar content. L’alegria
és una emoció bàsica que experimentem les persones quan sentim que hem
guanyat o aconseguit a<span class="text_exposed_show">lguna cosa, ja sigui material, inmaterial o sentimental i estar content, no sempre, és ben vist per tothom.<br />
Des de el naixement, el somriure, (i el plor) serveixen, per transmetre
informació sobre l’estat d’ànim. En principi, no és intencionat, però,
com que provoquen una reacció per part dels adults, són un bon mecanisme
per assegurar l’atenció i la protecció dels petits, quan encara no es
poden expressar amb paraules. <br /> Tot i ser innata i universal;
l’entorn, l’educació o les circumstàncies, modifiquen, inevitablement,
la manera d’expressar el nostres sentiments i les emocions. Sobretot
quan l’expressió d’una emoció no és corresposta. L’Alegria, necessita
ser compartida. De fet, no hi ha res més trist que una alegria no
compartida.<br /> L’aprenentatge, tant útil i necessari, del deure, de
vegades, fa que alguns termes es confonguin i que s’interpreti que, fer
el que s’ha de fer, és sinònim de no estar mai contents i, el que és
molt pitjor, no saber alegrar-se quan la persona o persones que tenim
al nostre voltant ho estant. <br /> D’aquesta manera ens trobem des de,
nens que quan treuen bones notes els diuen “aprovar és la teva
obligació” i no cal alegrar-se, a parelles que, expliquin el que
expliquin, sempre es troben amb una resposta de “i què?” .per par del
company o companya.<br /> Les alegries, sistemàticament, no compatides
generen molt malestar i costa de veure. Les baralles, Les discussions i
els crits, se n’adona tothom, però, les mostres d’indiferència de la
parella sempre que passa alguna cosa bona (ja sigui haver aconseguit una
feina importantíssima o un vestit a un preu increïble) també fan mal a
la relació. <br /> I és que tal i com diu un vell refrany aragonès, No hay peor desprecio que no hacer apre<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">c</span>io.</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show">Diari del Vall<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">és 6 de novembre de 2015</span></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsVezDpZY9JmRcMm2itF5eJ9fOAi2V8wWEll953_Hcea7gtoCczms4oOWoQR9H7AgSddURwscWIwodyXOHUQ_7eE7cdlhX-0c9rZVxXSN6kquBUPYsAqK8WR6wwep8qXrg3YApewl4KDx/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsVezDpZY9JmRcMm2itF5eJ9fOAi2V8wWEll953_Hcea7gtoCczms4oOWoQR9H7AgSddURwscWIwodyXOHUQ_7eE7cdlhX-0c9rZVxXSN6kquBUPYsAqK8WR6wwep8qXrg3YApewl4KDx/s400/Captura.PNG" width="400" /></a></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show"> </span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-91884765484401466812015-10-31T13:16:00.000+01:002017-02-16T12:45:29.095+01:00MARRANADES DE LA VIDADiari del Valles, 30 d'octubre de 2015<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Estrès, ansietat, angoixa, fòbia, pànic, TOC. És sorprenent la quantitat
d’etiquetes que necessitem per dir que tenim por, aquesta emoció bàsica que
experimentem tots els éssers quan els problemes ens superen, o millor dir, quan
les marranades de la vida ens superen. Els problemes tenen solució però les
marranades no, el que cal és poder marxar, com abans millor, de la situació que
les provoca. És cert que en alguns casos, l’ansietat, pot arribar a ser una
patologia, però la mania de voler convertir a qui passant per una situació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">xunga </i>en persona trastornada em posa nerviosa.
La por és una reacció normal davant d’una situació anormal. En el cas de
l’estrès no podem, o no sabem com, desempallegar-nos de la situació perillosa,
i és que per deixar la feina o per allunyar-se de la relació sentimental
abusiva ens farà falta algun recurs més que ser persones positives. Altres
vegades, com en les fòbies o les disfuncions erèctils no orgàniques, tampoc no en
podem sortir perquè no sabem identificar quin és el perill. En el cas de
l’angoixa per una malaltia, ja voldríem allunyar-nos-en! Però és impossible i
caldrà adaptar-nos a la nova situació. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per què carai hem de posar tantes etiquetes diferents als trastorns
d’ansietat si el remei <i>oficial</i> sempre és el mateix? Les <i>Benzodiacepines</i>.
Si no us sona aquest nom, potser us sonaran alguns membres de la seva família
com <i>Loracepan</i>, <i>Diacepan</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tranquimazin,
Orfidal.</i> Un fàrmac </span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">addictiu</span><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> per la seva tolerància, és a dir, s’ha d'augmentar la dosi perquè segueixi
sent efectiu i que provoca síndrome d’abstinència, és a dir, quan es deixa de
consumir s’experimenten els desagradables símptomes de l’ansietat. És un medicament
útil en situacions d’ansietat temporal però perillós si aquestes s’allarguen més
de tres setmanes que, per desgràcia, ho són la majoria. Fa ràbia veure com
persones que fa anys se’ls va prescriure el fàrmac per sobreposar-se a un
esdeveniment estressant no el van deixar de consumir i ara presenten una
simptomatologia que es confon amb trastorn mental i que se soluciona
augmentant, una vegada més, la dosi del mateix medicament. Déu meu! És com
dir-li a una persona que pateix una dependència d’alcohol que begui una mica
més de vi per reduir la tremolor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan es
prescriu el fàrmac, és habitual que se li digui al pacient “ja les deixaràs a
poc a poc” el que passa, és que quan s’intenta rebaixar la dosi, com la
situació per la qual passa la persona, encara no s’ha resolt, no pot fer-ho. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tots els
estudis corroboren que el medicament no es pot prendre més de tres/quatre
mesos, inclòs el temps de retira. Malgrat això, veiem persones que fa anys que
el consumeixen i, el que és pitjor, algunes estan convençudes que no poden
deixar la medicació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Em fa gràcia
que alguns protocols de retirada de la benzodiacepina incloguin, teràpies com
la meditació, la relaxació o teràpies psicològiques. I em pregunto? Per què no
es proposen aquestes tècniques abans de donar el fàrmac i no després? Per què,
la primera vegada que es recepta, no s’explica dels riscos que comporta el seu
consum? <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhytuPEdCZx-7K3cUBwbUr2ynn5arnBB0qbChz21Knkxhp7osikLcJWpVePC0UcuFOxCeESeqH3L5PPaybiTaxKjL4enOmfCnDdLHbHcm-deQr-ZhPJOBEVGstxW_6DFhK9wvsty3ZAhtc2/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="355" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhytuPEdCZx-7K3cUBwbUr2ynn5arnBB0qbChz21Knkxhp7osikLcJWpVePC0UcuFOxCeESeqH3L5PPaybiTaxKjL4enOmfCnDdLHbHcm-deQr-ZhPJOBEVGstxW_6DFhK9wvsty3ZAhtc2/s640/Captura.PNG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-55115594364039552512015-10-23T23:56:00.000+02:002015-10-23T23:56:58.494+02:00RESISTIREM!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu3KElG-_BerupMa3gwzyxtEEtj3x869vSD07kKKyoLpHq0Vhk6TEC9G0cxSE-yHzVCve5ovyQ34ih_U8BPwdb7ChIETpnPsPUHGOz6yTtbuVnJfBiBO9JXSZOXSi3EVx_mFe6iSw5yHb_/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu3KElG-_BerupMa3gwzyxtEEtj3x869vSD07kKKyoLpHq0Vhk6TEC9G0cxSE-yHzVCve5ovyQ34ih_U8BPwdb7ChIETpnPsPUHGOz6yTtbuVnJfBiBO9JXSZOXSi3EVx_mFe6iSw5yHb_/s400/Captura.PNG" width="267" /></a></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La
va cantar </span><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Estela Raval, </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">veu femenina de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los 5 Latinos</i>, després de ser operada d’un càncer. Un ex entrenador
del Betis la feia escoltar als seus jugadors per motivar-los. Resistiré! Cantada
pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Duo Dinámico </i>als anys 60, icona
de queixa col·lectiva del moviment del 15-M i del col·lectiu gai, ha estat interpretada,
també, per <span style="color: #191919;">Dani Rovira, protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">8 Apellidos vascos, </i>a la Gala dels Goya del
mes de febrer d’aquest any, per expressar que, malgrat tots els pals que està
rebent, la cultura tirarà endavant. <o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #191919; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La lletra d’aquesta cançó és un dels millors textos que se m'ocorren
per explicar què és la resiliència, una capacitat dels éssers humans que ens
permet afrontar les adversitats. Com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">un jonc
que es doblega però segueix dret.<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: #191919; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Resistiré no parla de lluita. Perquè la vida no és lluita. No
sobreviu qui s’enfronta a l'huracà, no sobreviu tampoc qui es queda passiu
esperant que el vent se l'emporti. Sobreviu aquell qui és capaç de protegir la
casa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El
psiquiatre Rojas Marcos diu: que per ser feliç s’ha de tenir bona salut i mala
memòria, perquè amb el pas dels anys acumulem injustícies de tot tipus, injustícies
que, malauradament, per més temps que passi, és del tot impossible que ens
siguin compensades. La resiliència implica deixar el ressentiment, perquè
l’estancament és un dels problemes més grans que patim les persones quan ens
han fet mal, inhabilita la nostra capacitat per recuperar una vida raonablement
satisfactòria quan la desgràcia ja ha passat. Tot i que és imprescindible
desfer-nos del ressentiment no sempre és fàcil, sobretot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quan els records se’ns revelen i ens posen contra la paret. </i>Oblidar
no és mai <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>possible, però cal voler-ho, i
aconseguir que el record sigui, només això, un record, que no faci mal.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si alguna vegada em faltes tu, resistiré.
</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan
no va bé la feina, quan no ens surt bé un projecte, quan no ens trobem bé, quan
necessitem ser escoltats o quan volem un consell; tenir algú al nostre costat
és, probablement, un dels millors regals de la vida. Però qui ens dóna suport
si perdem la persona que ens donava suport i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">haguem de dormir en solitud</i>? Caldrà plorar la pèrdua, però ha de
ser un plor que ens doni forces per poder assumir l’aprenentatge de la nova
situació i no quedar-nos estancats en aquest plor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per
resistir hem d’aprendre a ser capaços de veure els infortunis d’ahir com a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desafiaments que hem vençut. Tal i com explica
Rojas Marcos en el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Superar la
adversidad. </i>Quan aconseguim passar de víctima a supervivent i percebem els
infortunis d’ahir com a desafiaments que hem vençut, recuperem abans el timó
del vaixell de la vida i som capaços de plantejar-nos noves fites. El filòsof
Antonio Marinas diu: “Fer del nàufrag un navegant” <o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-3744831731455047822015-10-17T11:06:00.000+02:002015-10-17T11:20:10.014+02:00Quan la parella no vol parlar del càncer<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La vida en parella és una successió de canvis, alguns volguts i esperats, com anar a viure junts o tenir un fill. Però d’altres, com per exemple un càncer de mama, ni són volguts, ni desitjats i fan por. La dona i la seva parella entren en un món d’incerteses. S’entra en període d’espera. S’espera la visita al metge... s’espera una intervenció quirúrgica, s’espera el resultat de la intervenció, s’espera l'inici del tractament de la quimioteràpia; tractament que, com explica la periodista especialitzada en temes de salut, Astrid Le Minter en el llibre Viure millor la quimioteràpia, “...el seu anunci comporta un doble terratrèmol emocional". La persona se sent alleugerada de saber que es pot tractar, però inquieta d’haver de passar per un tractament que té justa fama de pesat”. De vegades, algunes persones decideixen, durant un temps, treure importància a la malaltia; és el que es coneix com un mecanisme de defensa. No s’ha de veure com a dolent, senzillament el cervell necessita un temps per assimilar-ho. Aquest mecanisme és ben conegut quan és la persona malalta qui el desenvolupa. Però, què passa si és la parella de la dona qui fa aquesta negació? <br /> Quan la parella de l’afectada no sap com actuar també pot passar per la negació; fer veure que no passa res o no donar importància als símptomes i emocions de la seva companya. La dona nota aquests sentiments, però sovint, en aquests moments, està massa enfeinada amb la seva pròpia malaltia. Per una banda té ganes d’expressar el que sent, les seves pors i la necessitat de suport emocional; però per altra banda nota la poca predisposició de la parella i ho evita, ja que no és moment d’iniciar un conflicte de parella. La negació de la parella es veu ben clar en aquest testimoni: “Des que ens van comunicar que patia un càncer de pit, i durant tot el temps que va durar, el meu marit no va pronunciar mai la paraula càncer davant meu. Com si no passés res. Malgrat tot l’amor que em professava, només em va acompanyar un cop a l’hospital. I quan m’angoixo abans d’unes proves, em diu que no hi ha cap raó per la recaiguda. És com si negués el problema. Crec que és la seva manera de protegir-se”. <br />D’altres vegades no és una negació sinó que, tal i com m’explicava una persona “És molt difícil trobar el punt just de donar confiança i que no s'interpreti com a inhibició. S'ha d'estar atent en cada moment” Ningú ensenya com fer-ho<br /> Tot i que la tendència està canviant, no és gaire freqüent que en aquesta etapa es demani ajut per problemes de parella, perquè tot i que és un tema important, no és un tema urgent. I el més habitual és que, si demanen ajuda, ho facin quan el tractament ja ha passat volen recuperar la seva relació i la seva intimitat. Alguns dels medicaments, tant hormonals (inhibidors d’estrògens que provoquen menopauses induïdes) com també hormonals, poden afectar de manera directa les relacions sentimentals i sexuals i també hem de tenir en compte altres aspectes indirectes com pot ser el cas de la mastectomia. Segurament són aquests els factors més importants alhora de restablir les relacions de parella, però malgrat el càncer les parelles que s’han donat suport durant la malaltia superen el problema adaptant-se, molt bé, a la situació. De fet, quan les crisis de parella se superen, la relació s’enforteix. No poden reduir-se els problemes sexuals i de parella del pacient oncològic només a les alteracions físiques. De vegades quan les persones consulten dificultats sexuals o de parella i els preguntem: Creus que aquest problema és degut a la malaltia o al tractament? Expliquen com s’han sentit. És un moment en què es posen damunt la taula molts aspectes que no s’havien parlat. El que per un era un mecanisme de defensa davant la situació, per la persona malalta era interpretat com una manca d’interès. En aquesta situació, també es posen en marxa altres mecanismes de defensa, com per exemple l’enuig. És possible que l’enuig de la persona que ha patit el càncer recaigui sobre la seva parella. És important que no es prengui aquesta reacció com un atac personal, sinó com una reacció davant la situació, i cal que trobi un espai on ser escoltada. Sovint la ràbia necessita permís d’expressió, i si no troba un espai apropiat per fer-ho, serà més difícil tirar endavant. És com si, malgrat el pas del temps, sempre restessin presents aquells comportaments de la parella que la van fer sentir malament</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUfztWm48dqz84VLOZQQ1648-Hh-qlJOBpuz2oVFX8nCs88hCGSG-7ayYo8DgPoY4cgaOcR3lWbaz-3rCfpXEG2QwWaCZjRLbga7Y8t7vwWnWV8RHJda1YnKI41KLrHfCKtAIQwHAvoUKX/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUfztWm48dqz84VLOZQQ1648-Hh-qlJOBpuz2oVFX8nCs88hCGSG-7ayYo8DgPoY4cgaOcR3lWbaz-3rCfpXEG2QwWaCZjRLbga7Y8t7vwWnWV8RHJda1YnKI41KLrHfCKtAIQwHAvoUKX/s400/Captura.PNG" width="400" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Diari del Vallés 16/10/2015</span></div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-40872562873899947692015-10-09T22:52:00.003+02:002015-10-09T22:54:04.112+02:00Saber seduir al llarg de la vida<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Quin
és el principal motiu pel qual no ha tingut relacions sexuals els últims mesos?
Per la meitat de les dones de més de 65 anys (un 50,3%) és la viudetat i només
un 9% per manca de desig. Dels homes de més de 65 anys que no havien tinguin
relacions només un 21,8% va ser per manca de desig. Aquests resultats són els
que es van publicar fa sis anys a l’enquesta Nacional de Salut Sexual. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Poca
cosa se sap del desig sexual en persones de més de 65 anys, de fet, tampoc no és
que se sàpiga gaire del desig, l’espai de temps en què les persones <span style="color: #222222;">senten ganes o interès per tenir activitat sexual, independentment
que aquesta es dugui a terme. Els pioners </span>Masters y Johnson ni tan sols
van tenir-lo en compte, per ells el cicle de resposta sexual començava amb
l’excitació. Va ser la sexòloga Helen Kaplan qui va adonar-se que la sexualitat
de les persones sovint anava precedida d’un desig o motivació previs. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">De
fet, excepte en els primers temps d’una relació o en els contactes sexuals
esporàdics, on la biologia té un paper molt important, majoritàriament la
sexualitat humana està molt més determinada per com se sent la persona, i
sobretot, per com fa sentir la persona que té al costat i és que el sexe és
purament biologia, però la sexualitat és emoció, i d’emocions se'n tenen durant
tota la vida. Per tant, l’edat no és un motiu per tenir més o menys desig
sexual. El que passa és que amb els anys hi ha més probabilitats d’acumular
“punts negatius” com problemes de salut, esdeveniments de vida desagradables o
rancúnies acumulades envers la nostra parella. Aquests són els motius pels
quals hi ha menys desig. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Altres
factors a tenir en compte són la manera com la persona havia viscut la
sexualitat anteriorment, si no havia estat gaire satisfactòria <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no és d’estranyar que no en tingui gaires ganes.
També pot afectar tenir una estructura mental de sexualitat massa “coitocentrista”.
Un model que encara avui en dia tenen moltes persones, i que es veu la
sexualitat com una penetració coital que dura un determinat temps, i tota resta
compta poc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Tot
i que no hi ha gaire estudis fiables (sempre difícils en aquest camp), experts
de la Universitat de Chicago l’any 2007 després d’estudiar els hàbits sexuals
de 1550 dones i 1455 homes d’entre 57 i 85 anys van concloure que, tot i que
amb l’edat hi havia més problemes físics (alguns dels quals, com per exemple
algunes disfuncions erèctils, tenen solució) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la majoria de les persones grans opten per
seguir tenint relacions passats els 70. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Així,
doncs, tal i com diu l'OMS, els drets sexuals es fonamenten amb els drets
humans i reconeix que la salut sexual és una font de plaer i benestar per a
totes les persones. Potser els professionals de la salut s’interessen poc per
la sexualitat de les persones (en especial de les persones grans), potser molts
usuaris preguntarien però no s’hi atreveixen. Però, la sexualitat és una part
important en la vida i no ha de deixar de ser-ho en cap moment. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Una
característica important de les persones que gaudeixen de la sexualitat és que
se senten capaces de seduir. Si per casualitat estàs llegint això i gaudeixes
de la sexualitat, sabràs del que estic parlant, i si no és així: “creu-t’ho. Tu
pots seduir”.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKsuXMCpZa5B2WZfNJCIFgvH7jR2ceeqeN3YdZqh3unzOnvZHJo4h67bky4ZoamqkvKpcb6-9YFshjSMR4wAkAKg5T37wJfdj0zpgxemVgoy_T0bxRSDLARQ6RnEVb8SNQukkOkmOESi1g/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKsuXMCpZa5B2WZfNJCIFgvH7jR2ceeqeN3YdZqh3unzOnvZHJo4h67bky4ZoamqkvKpcb6-9YFshjSMR4wAkAKg5T37wJfdj0zpgxemVgoy_T0bxRSDLARQ6RnEVb8SNQukkOkmOESi1g/s640/Captura.PNG" width="640" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-71212298723192259932015-10-02T23:20:00.000+02:002015-10-02T23:24:17.169+02:00Ostomia "Normalitzar una situació normal"<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Ostomia “Normalitzar una situació normal”<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Li
explicava a un amic, “dema participaré a l’Hospital de Bellvitge en la II
Jornada del dia mundial de l’Ostomia que organitza la Fundació Oncolliga i
L’Associo Catalana de Pacients Ostomitzats (ACO)” Al cap d’una estona em va confesar
que havia hagut de mirar a Google que era una ostomia. Una ostomia no és més
que un forat que es fa a la paret abdominal d’algunes persones, al que s’hi
incorpora una bossa per poder evacuar quan, pel motiu que sigui, no poden
fer-ho per d’anus. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Malgrat
el gran número de persones Ostomitzades que hi ha (11.000 a Catalunya) encara
segueix sent una gran desconeguda. De fet, aquest ha estat un dels temes que
s’han tractat a la jornada. La psicòloga Anna Sanglés, primera ponent, ha
explicat que “molts joves ostomitzats no ho comparteixen perquè anticipen que
altres joves no ho comprendran. Tampoc ho expliquen a la feina perquè, la
mateixa incomprensió, fa pensar que poden agafar més baixes”<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Joan
Solé, soci d’ACO i participant a la taula rodona a dit: “Jo porto una vida
normal” Potser aconseguir-ho no ha estat fàcil, perquè quan et donen el
diagnòstic s’aparca la vida per dedicar-se a la curació. Un temps on sempre
s’està esperant alguna cosa. S’espera una visita la metge o l’operació o el
resultat de l’operació. S’espera els resultats d’una analítica o d’una biòpsia.
S’espera que la medicació funcioni i que s’acabi (d’una vegada!) el tractament.
S’espera que la infermera osteoterapeuta ensenyi com s’ha de posar la bossa,
gràcies a la qual, es podrà portar la vida normal. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Un cop
superada la crisis (o la malaltia) ja es vol tornar a recuperar la vida. Però
el cos ha canviat i s’haurà d’assimilar per poder s’hi adaptar. En aquest
procés les ostomies tenen un agreujant, perquè, tal i com ha dit la
psicooncologa Patricia Martí, també ponent de la jornada, a diferència d’altres
intervencions quirúrgiques en l’ostomia, el canvi no és tant sols estètic, sinó
que també es funcional. Pot aparèixer la por. Com anirà a partir d’ara la
feina? Què fer en cas de fugues de la bosa? Dir-ho o no als companys? Com anirà
amb la parella? O, quan trobi parella, quin és el millor moment per dir-ho? <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Quan es
té parella i aquesta ha sabut acompanyar durant aquest temps a l’afectat,
després de l’ostomia, hi haurà un temps per l’assimilació que, fins i tot,
millora la relació. Però si no es percep l’acompanyament de la parella, serà
més difícil adaptar-s’hi. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">La por
a la intimitat es una de les pors més grans que hi ha. De fet, la psicòloga.
Anna Sanglés ha explicat que un 65% de les persones patien una manca desig
sexual. No és estrany, el desig és del tot incompatible amb la por, per tant,
fins que no es superi no es restablirà la libido. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Però,
potser, el més important de la Jornada, ha estat veure que les persones
ostomitzades que explicaven la seva experiència, després de superar tot el que
aquí he comentat si que tenen una vida normal. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv9ZUfdB-b6nkFq4U83Emka85qVSEYr9KxcKx02jjTm-Iz5mO0bUzsH_xFRI_yFg_bj3ZKVY4mWugNLEdqQX0SCnfxpzNx7aEhnKHPVanDQA2s1HhDWm4FvsDE8RBq5atdjQ3m6WpkFB4R/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv9ZUfdB-b6nkFq4U83Emka85qVSEYr9KxcKx02jjTm-Iz5mO0bUzsH_xFRI_yFg_bj3ZKVY4mWugNLEdqQX0SCnfxpzNx7aEhnKHPVanDQA2s1HhDWm4FvsDE8RBq5atdjQ3m6WpkFB4R/s640/Captura.PNG" width="388" /></a></div>
<div style="-ms-text-justify: inter-ideograph; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifKhRaUwBLGtsea6vECQ725qv_J9B_ZfxrHu_xjMWJLE79Q8PSgNhxDCa7IS-Pe2O5dtDLkTFl4KdH9yeNvlWhJIUHre0iecRE0tvOeZDGldutnqwm8MyZKzx-grRhHYphLwmmq7BWZRtR/s1600/jornada_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifKhRaUwBLGtsea6vECQ725qv_J9B_ZfxrHu_xjMWJLE79Q8PSgNhxDCa7IS-Pe2O5dtDLkTFl4KdH9yeNvlWhJIUHre0iecRE0tvOeZDGldutnqwm8MyZKzx-grRhHYphLwmmq7BWZRtR/s320/jornada_n.jpg" width="227" /></a></div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">3
d'octubre de 2015, dia mundial de l'ostomia</span><o:p></o:p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-25105207982236393222015-09-28T22:20:00.001+02:002015-09-28T22:20:56.211+02:00Junts? doncs sí
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Quan s’acosten eleccions ja
tremolo” em deia una persona no fa gaires dies. M’explicava que la seva manera
de pensar no era la mateixa que la de la seva parella i això ocasionava molts
conflictes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pot tirar endavant una parella
quan els seus membres no pensen de la mateixa manera? Quan entre dues persones
hi ha ideologies polítiques diferents és inevitable que hi hagi, de tant en
tant, alguna discussió. Però, això passa pràcticament en totes les parelles hi hagi
ideologies diferents o no.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Entre els molts estudis de
dubtosa utilitat que es fan, normalment als EEUU, sobre els motius per als
quals dues persones s’enamoren no se n'ha fet cap sobre la intensió de vot en
les eleccions. Però el que és lògic és que quantes més coses compartim millor.
Probablement preferiríem que la nostra parella fos simpatitzant del mateix
partit que jo. Però, què passa quan m’enamoro d’algú que no ho és? <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Deixant de banda les
persones amb radicalismes que van contra els valors personals i morals de la
societat, les anomenades persones normals tenim amics que pensen de manera
diferent a la nostra sense que això suposi necessàriament cap conflicte. En
moltes famílies hi ha gent de tots cantons i no hi ha gaire problema. És
freqüent que pares i fills no votin el mateix i segueixen estimant-se molt. Si
aquestes situacions no provoquen més que de tant en tant, alguna conversa més
pujada de to, però no espatlla la relació, tampoc no hauria d’espatllar la
relació d’una parella. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Recordo, no fa gaire, un
polític que deia que per Nadal hi havia famílies que no podien seure a la
mateixa taula per culpa de la política. No ens enganyem, el problema no és que
pensin diferent, el problema és que no saben conviure i avui s’enfaden per
política i demà per qualsevol altra cosa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la parella passa el
mateix, si la teva parella et toca massa els nassos amb la política, és que és
un torracollons. Si no respecta la teva manera de pensar, no és per culpa de la
política, és que estàs amb una persona que creu que només hi ha una manera
correcta de pensar. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Em vénen al cap unes
paraules del cantautor valencià Raimon, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hi
ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la
mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”</i> perquè
el problema és que d’aquesta gent n’hi ha per tot arreu i no només dins dels
partits polítics. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De fet, això és el que li
passava a la persona de la qual us parlava en començar. No tremolava només quan
venien eleccions, tremolava sempre quan la seva manera de parlar, d’escriure o
pensar no era la mateixa que la de la seva parella. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gfQQLl9Qs08QZfEU91WUWA3-dcJk65a78Jee2hTjpgMM-oIVvWcc2_VvuoVFe2FxQP4cfNMLX7mQDFqKT0SGqGkMrM3g8bCOuJQUAjPVPggKXaCs1H58uWBt26RQAE7fcFUfgB4NiDSD/s1600/juntsdonssi.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="523" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gfQQLl9Qs08QZfEU91WUWA3-dcJk65a78Jee2hTjpgMM-oIVvWcc2_VvuoVFe2FxQP4cfNMLX7mQDFqKT0SGqGkMrM3g8bCOuJQUAjPVPggKXaCs1H58uWBt26RQAE7fcFUfgB4NiDSD/s640/juntsdonssi.PNG" width="640" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-281222575753199903.post-38315123374643062412015-09-17T15:01:00.002+02:002015-09-17T15:01:40.952+02:00Infidelitat o fantasia? <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGRcixaZdhAUZ6Tha9yH4ZY64RJxGstsSh7nJVle0ME4FAEfgFVbyyuN3zOVeyTk1vW6UiWs6WISTT43e3E2ZGiFIscDhsm3kGCsw3mJSJQuQYmvZuAmjH4hdQYOnRG_mbEVh34tC6XtOO/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGRcixaZdhAUZ6Tha9yH4ZY64RJxGstsSh7nJVle0ME4FAEfgFVbyyuN3zOVeyTk1vW6UiWs6WISTT43e3E2ZGiFIscDhsm3kGCsw3mJSJQuQYmvZuAmjH4hdQYOnRG_mbEVh34tC6XtOO/s320/Captura.PNG" width="227" /></a></div>
Diari del Vallés, 11 de setembre de 2015 (<span style="font-family: Arial;">@GrupNEWT)</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">“Tenir
relacions sexuals sense que hi hagi sentiments no és infidelitat, és una
necessitat” afirma la carismàtica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">madame</i>
de Barcelona senyora Rius. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segurament, això
pensen també els 39 milions de persones que es van apuntar a la piratejada web d’Ashley
Madison i que ara <span class="conjugation-level11"><span style="color: windowtext;">pateixen
</span></span>per la possibilitat de ser descobertes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Tenir
aventures esporàdiques ha existit des de sempre i els d’Ashley Madison no han
fet res més que aprofitar les possibilitats que donen les noves tecnologies per
muntar el seu negoci fent creure que les possibilitats de “lligar” augmenten.
No sabem (ni sabrem) quantes de les persones inscrites van aconseguir tenir la
seva aventura, perquè tot i que les possibilitats teòriques eren moltes, en més
d’un 90% d’usuaris masculins que volien contactar amb femenins les probabilitats
reals són molt poques (a més, ara els hackers han revelat que del 10% dels
perfils de dones molts eren falsos). Malgrat no tenir mai cap trobada real la
majoria dels usuaris segueixen inscrits a la web alimentant una fantasia de
“potser algun dia”. De fet, aquest ha estat l’èxit d’Ashley Madison, la
imaginació, aquesta qualitat tan característica de l’ésser humà que, en aquest
cas, ha fet possible que moltes persones se sentin felices imaginant-se tot el
que podria passar després d’enviar un missatge a un perfil anònim. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan
es pregunta pels motius per als quals s’hi van apuntar, molts expliquen que, en
un primer moment, va ser la curiositat de veure què hi havia. Segurament, en molts
dels casos, va ser així. Aquelles coses que comencen des de la curiositat i
després agraden, finalment enganxen. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De
manera similar que aquell que està avorrit i tira una moneda a la màquina
escurabutxaques, els usuaris d’Ashley Madison paguen per enviar un missatge a
algú amb qui s’imaginen compartir gustos sexuals. De tant en tant, el joc
d’atzar dóna petites recompenses que no només disfressen momentàniament
l'avorriment, sinó que, a més, ajuden a somiar en la remota, però real,
possibilitat d’obtenir un premi més gran. Si el missatge enviat obté resposta,
actua com les recompenses de l’escurabutxaques, fa que els usuaris s’ho passin
bé mentre s’estan imaginant l’aventura, però en realitat, vivint el plaer en
solitari i a sobre, pagant per fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
<br />
<o:p><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mati
Segura.<o:p></o:p></span><br />
</o:p></span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Psicòloga
Clínica, Terapeuta sexual i de parella</span></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"></span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><o:p></o:p></div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com