Hi ha un tipus de persones
que, sembla, no puguin estar mai malament. Com si no tinguessin dret a estar
tristes, com si els que estan al costat d’elles tinguessin tan clar que poden
amb tot que ni es preocupem. Que quan els passa alguna els diuen “tu ets forta”.
Sembla que portin al front una etiqueta enganxada de “jo puc amb tot”.
Aquells qui conviuen amb
persones fortes poden acostumar-se tant que pensen que sempre ha de ser així.
Que, com és forta i pot amb tot, no s’ensorrarà mai i, per tant, s’hi poden recolzar.
“Soc una boia” em diu una
dona. Quan li pregunto per què, em diu
que el marit confia tant amb ella que s’hi repenja sense cap problema. M’explica
que, quan ell s’enfonsa, ella sap com treure’l cap a la superfície. Però, i si
és ella la que s’enfonsa? Ella és la boia i, si la boia s’enfonsa, s’emporta
cap a dins a qui té enganxat. Per tant, ha de sortir ella i ha de tibar cap
amunt al marit que també està enfonsat.
Si us sentiu boies, no
oblideu cuidar-vos i, com a mínim, heu de saber quanta gent es repenja damunt
vostre, perquè, arriba un moment que, sense ser-ne del tot conscients, tindreu
més pes del que podeu suportar. De vegades és necessari dir-li a algú que deixi
de repenjar-se. Si no ho feu, correu el risc que s’enfonsi tothom.
Si no sou boies, però sabeu
que al vostre voltant n’hi ha alguna, quan noteu que no està del tot bé, recordeu
que, encara que no ho demani, també li agraden les abraçades. Ara bé, hi ha dos
tipus d’abraçades, unes que donen i unes altres que demanen. Quan ens fan una
abraçada que dona, et transmet un “aquí estic” “confia en mi” Aquesta és
l’abraçada que vol una boia quan no està en plena forma. L’abraçada que demana
és la que transmet “et necessito” “posat bé perquè jo no sé com m’ho faré sense
tu” Aquesta no l’ajudarà gaire i millor no fer-la si la boia no està bé perquè
és carregar-li més pes al damunt.
