De l'enamorament a l'amor

En el llibre “En parella. Els secrets del l’amor i del desamor” Paulino Castells explica que: Hi ha parelles que no han aprés a distingir l’enamorament de l’amor, la convivència i el compromís matrimonial. Es pensen que l’enamorament inicial, és a dir la passió, l’atracció intensa que senten l’un per l’altre, la idealització, les emocions màximes, són una font inesgotable que mantindrà viva per sempre la relació. Es pensen que l’acceptació profunda de la realitat de l’altre, el seu coneixement i comprensió, la lleialtat i la fidelitat, la reciprocitat generosa i altres ingredients de l’amor s’adquireixen de manera gratuïta amb el pas del temps. Es pensen que l’amor és un sentiment espontani que no té res a veure amb la voluntat. I aquesta convicció ingènua i idealista de l’amor i de la convivència fomenta la passivitat i converteix a la parella en una presa fàcil d’avorriment i sorgeixen el conflictes en la relació matrimonial.

“És un bon home treballador i honrat, que mai no m’ha faltat al respecte, però quan arriba a casa és con si no hi fos: es posa les sabatilles, s’apalanca al sofà a mirar la tele. Després sopa sense dir res. Diu bona nit i es posa al llit fins l’endemà”. Aquesta es una de les queixes que, freqüentment fan algunes de les dones quan venen a teràpia. Habitualment l’amor es considera l’origen del matrimoni. I això és un error. L’escriptor i dramaturg Antonio Gala diu: “l’amor no és la millor agencia matrimonial, gairebé diria que és el matrimoni el que pot ser la millor agència de l’amor”. És a dir, creiem que és l’amor el que fa madurar la relació de parella, la convivència i el projecte comú de la parella; però és moltes vegades la convivència la que fa madurar l’amor. Sense dubte que hi ha parelles amb dificultats greus, i cada parella té la seva pròpia manera de resoldre els problemes. Però hi ha parelles que saben fer de la convivència un “laboratori d’amor”.

La diferència entre unes parelles i les altres, no és la quantitat de problemes sinó la capacitat i la voluntat que tenen per resoldre’ls.


Matilde Segura Roig, psicòloga, terapeuta familiar i de parella